.

.

dimarts, 24 de desembre de 2013

Col·lectiu Dignitat: una experiència de suport per a persones aturades


L’atur és més que una davallada dels ingressos i, per tant, una restricció d’accés als béns i serveis de la nostra societat. És això i alguna cosa més. En un entorn on el model d’ésser humà per excel·lència és l’adult que treballa, la pèrdua de feina implica una pèrdua d’identitat i de lloc simbòlic a la societat. Des del punt de vista personal i emocional implica una necessitat de retrobar el lloc al món amb o sense lloc de treball. Si es pot. Jo recomano no intentar la cerca de feina en soledat. El mercat de treball és molt dur, molt fred, gairebé inhumà, i la crisi ha accentuat el seu costat més inhòspit. Com a orientadora laboral havia recomanat utilitzar els serveis públics, els recursos privats i l’entorn, quan aquest és acollidor. Si no ho és, s’han d’anar a buscar entorns que sí que ho siguin. Per tenir cura d’aquesta davallada emocional no hi ha gaires ofertes. Seguint els meus propis consells, com a treballadora a l’atur vaig participar en un grup d’acompanyament psicològic, fruit d’una iniciativa d’un grup de psicoanalistes preocupats pel benestar de les persones a l’atur. Entre els seus objectius es trobaven la prevenció de mals psicològics majors i que les persones recuperessin el seu sentiment de dignitat i s’empoderessin. Per això és van anomenar Col·lectiu Dignitat. Van trobar el suport logístic necessari a CCOO. Amb preocupació, il·lusió i hores de feina voluntària estan traient endavant el seu projecte. Han finalitzat tres grups de treball amb previsió de noves intervencions.
De les primeres persones que hi van participar va sorgir la necessitat de continuar la via encetada pels psicòlegs/ogues. S’ha creat un grup de treball centrat en la solidaritat, l’ajuda mútua i la no resignació. Els diferents temes a treballar inclouen el retorn al mercat laboral, per compte propi o aliè, la formació, la participació en xarxes i el suport emocional. Alguns aspectes estan més avançats, d’altres més verds. Per a la qüestió del suport emocional es van dissenyar uns grups d’ajuda mútua (GAM) i tot just acabem la fase pilot. Particularment estic molt satisfeta dels resultats. Crec que el binomi grup acompanyat per professionals seguit de GAM és molt eficaç, i si està a l’abast fer tots dos és ideal. Tot i això, els GAM tenen l’afegit interessant de ser entre iguals, la qual cosa multiplica l’efecte empoderador. En qualsevol cas, els GAM emocionals per a persones a l’atur, a més de ser gratuïts no depenen de voluntariats ni de subvencions, el seu disseny és simple, la seva posada en marxa relativament senzilla, són solidaris i beneficiosos. És un aspecte transversal perquè la persona a l’atur, per definició, forma part de la població activa però qui tira la tovallola passa el pont i s’afegeix a la població no activa. Per desesper, no pas per haver decidit no entrar en aquest joc.
Com a psicòloga social, com a orientadora/insertadora laboral obligada jo mateixa a reorientar-me cap a administrativa per les retallades en polítiques d’ocupació, com a treballadora a l’atur o amb contractes precaris, però, per sobre de tot, com a filantropa, totes dues iniciatives, en la mesura de la seva modèstia i valentia alhora, m’han aportat esperança i ganes de continuar treballant per una societat millor distribuïda.
Carolina Reig

Si voleu més informació:
Carolas2606@yahoo.es

dimarts, 26 de novembre de 2013

PROPOSTES D'ICV-EUiA AL PLENARI DE LES CORTS 3/12/2013



El grup municipal d’ICV-EUiA presenta les següents iniciatives al proper plenari del districte de les Corts del 3 de desembre de 2013.



Parada Travessera de les Corts/Vallespir
En primer lloc, presentem una proposta entorn els problemes que hem detectat en els encaminadors per persones amb discapacitat visual en les moltes parades d’autobús. A finals de l’anterior mandat l’Ajuntament de Barcelona va implantar uns encaminadors de goma que havien de conduir aquestes persones directament al punt de parada dels autobusos. Era un pas més en la línia de fer de Barcelona una ciutat accessible per totes les persones, independentment de la seva situació funcional. El problema és que la solució tècnica que es va adoptar, l’encaminador de goma enganxat amb adhesiu al terra, no va ser una bona opció: la goma es desenganxava amb facilitat i l’encaminador quedava inservible. El  govern de CiU, un cop al poder, va decidir canviar aquests encaminadors per uns d’obra amb la intenció de donar una solució definitiva. I aquí apareix el problema. Els nous encaminadors, en molts casos, desemboquen en plena calçada, a uns metres del punt de parada efectiu dels autobusos. I el que és més greu, hem detectat desenes de casos en els que al mig del recorregut de l’encaminador trobem obstacles com arbres, fanals, boques de servei de clavegueres o instal·lacions, els propis suports de les marquesines de les parades… Un bunyol com una casa, o una “chapuza”, com deia l’alcalde Trias en referir-se als fallits encaminadors de goma, però ara una “chapuza” de ciment armat. No només en molts casos els encaminadors no condueixen enlloc, sinó que també generen un situació de perill d’accident pels seus usuaris. En la nostra proposta demanem que es corregeixi urgentment aquesta situació.

En segon lloc presentem un prec entorn el mètode de gestió cívica que el govern del districte vol implantar en el CC Les Corts. Demanem que es faciliti l’accés de les entitats que utilitzen efectivament aquest equipament a la gestió cívica del mateix, que es garanteixi la participació i la coresponsabilitat d’aquestes entitats en la gestió efectiva del centre. Pretenem que el projecte de gestió cívica de l’equipament tingui el màxim arrelament al territori i a les entitats que finalment l’estan utilitzant.


Plantegem també una pregunta al govern sobre l’equipament dels antics cinemes Renoir, que ocuparà en part el Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques La Caldera, sobre les possibilitats de l’ús compartit de l’equipament amb les entitats dels districte, mancades en molts casos d’espais; plantegem també la necessitat de la coordinació de les activitats de La Caldera amb les dels centres educatius del districte de cara tant a l’ús compartit dels espais com a la promoció de la dansa i les arts escèniques entre els estudiants de les Corts.

Finalment, hem presentat una proposta de Declaració Institucional en la que manifestem el suport del districte de les Corts a les conclusions i recomanacions del Comitè de Desaparicions Forçades de l’ONU sobre els casos de la Guerra Civil i la dictadura franquista, i instem al seu compliment per part de l’Estat espanyol. Memòria, reparació i dignitat de les víctimes de la guerra civil i del franquisme.


Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de les Corts

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Comunicat de l'Agrupació d'ICV Les Corts

ICV Les Corts condemna l'assalt a la seu local del PSC feta la nit de diumenge per un grup encara desconegut de persones.

Ens solidaritzem amb les víctimes de les agressions i ens refermem en el nostre rebuig a tota mena de violència que coarti la lliure activitat política.

Enlllaç al comunicat del PSC aquí.

dilluns, 7 d’octubre de 2013

LA CRÒNICA D'ICV-EUiA DEL PLENARI DE LES CORTS. FESTA MAJOR

TERRASSES I ESPAI PÚBLIC A LES CORTS



Al llarg d’aquest mandat el govern de CiU a l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat un procés de privatització i mercantilització dels espais públics de la ciutat com ho havíem conegut en democràcia. Des de les escoles bressol als hospitals, des dels monuments al noms de les estacions de metro.Tot s’hi val. Una altra mostra és l’ordenança sobre terrasses que s’està elaborant. El grup d’ICV-EUiA a les Corts ha presentat una proposta en el plenari d’octubre que pretenia, per una banda, garantir que per sobre de la lògica mercantilitzadora i privatizadora de la norma prevalgués el dret a un ús ciutadà i públic dels espais de la ciutat, garantint especialment la mobilitat de les persones amb discapacitat. Demanàvem per tant que la nova normativa no impliqués ni un augment en el nombre i dimensió de les terrasses ni una ocupació indiscriminada dels espais amb elements de mobiliari que es podien convertir en obstacles a la mobilitat. Per altra banda, proposàvem també que, en un tema d’aquesta rellevància per la vida dels barris, es demanés als Consells de Barri que, tal i com preveu la normativa de participació ciutadana, emetessin un dictamen sobre l’ordenança i que se’ls tingués en compte alhora de proposar nous espais per terrasses, en comptes de quedar a l’arbitri únicament de la voluntat de l’alcalde. Participació de la ciutadania en la presa de decisions, element per nosaltres fonamental en el que ha de ser el districte i la ciutat de tots.
Doncs bé, CiU i PP tornen a sumar els seus vots per rebutjar la proposta, per impedir que els ciutadans, a través dels Consells de Barri, puguin dir la seva i que aquesta opinió tingui tot el valor i tota la força per poder incidir en l’elaboració d’una norma. Ni CiU ni PP no s’han cregut mai la participació ciutadana, i n’acabem de tenir una altra mostra.
També hem preguntat, per enèsima vegada, sobre el pla d’equipaments del districte que el govern, arran d’una proposta d’ICV-EUiA aprovada pel plenari l’octubre de 2012, havia d’haver presentat. Res de nou, és a dir, res de res. CiU continua sense portar a terme acords del plenari, i en aquest mandat a les Corts, com al conjunt de la ciutat, en tenim un quants exemples. Seguirem insistint i treballant per corregir aquesta situació.
Ha estat acceptat el prec en el que proposàvem que els equipaments públics del districte amb servei de restauració disposin d’una oferta suficient de productes per celíacs. Així mateix caldrà treballar des del districte amb els establiments privats per aconseguir que progressivament també s’hi sumin.
Finalment el govern va rebutjar un prec en el que demanàvem que es busqués el consens amb els veïns per canviar el nom del carrer Jordi Girona, l’únic mèrit del qual va ser participar en la sublevació militar del 19 de juliol de 1936. La manca de coratge del govern per afrontar un tema com aquest no impedirà que continuem insistint per corregir aquesta indignitat.



FESTA MAJOR DE LES CORTS 2013



Estem en plena Festa Major. Com cada any, activitats de tota mena organitzades per les entitats del districte, que es mostra més viu que mai. Us convidem a l'acte que organitza aquest any ICV, el proper dissabte 12 d'octubre, a les 17 hores, a plaça Comas, una animació infantil amb l'Oriol Canals, que com tots sabeu, fa ballar els més coixos, cantar el més muts i somriure tothom. Que no ens falti l'alegria en la lluita de cada dia.



Bona Festa Major!

Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA

Districte de les Corts

dilluns, 30 de setembre de 2013

PROPOSTES D'ICV-EUiA AL PLENARI DE LES CORTS 3/10/2013


El proper dijous 3 d'octubre tindrà lloc el plenari del Consell de Districte de les Corts. Aquestes són les iniciatives que presenta ICV-EUiA



En primer lloc, plantegem una proposta entorn la nova ordenança de terrasses que està elaborant l'Ajuntament de Barcelona. Considerem que cal garantir el dret dels ciutadans a utilitzar i gaudir de l'espai públic per sobre de possibles beneficis econòmics privats, evitant un augment del nombre i superfície de les terrasses i la privatització de l'espai públic. Proposem també que els Consells de Barri siguin consultats pel que fa a la regulació dels espais on es poden ubicar les terrasses. Cal fomentar la participació ciutadana també en aquest procés.

A les Corts hi ha un carrer dedicat a Jordi Girona. L'únic mèrit d'aquest personatge és, segons es recull al nomenclàtor de carrers de Barcelona, haver participat en la sublevació militar del 19 de juliol de 1936. Des d'ICV-EUiA considerem que cal canviar el nom d'aquest carrer. Considerem també que cal cercar la complicitat i el consens amb els veïns per, a través d'un procés de participació, trobar un nou nom pel carrer, més digne que el d'aquest personatge. 


Fer una ciutat inclusiva és una prioritat per ICV-EUiA. A vegades, però, no s'ha prestat prou atenció a discapacitats poc visibles, com la de les persones celíaques. Presentem un prec en el que demanem que el govern del districte asseguri que en els actes públics i en els equipaments municipals es proporcioni una oferta suficient de productes alimentaris per celíacs; alhora, demanem també que es treballi per aconseguir que els establiments privats de restauració de les Corts també ofereixin productes per celíacs.


En diverses ocasions al llarg d'aquest mandat hem presentat propostes sobre la necessitat que el districte de les Corts compti amb un pla d'equipaments elaborat des de la participació ciutadana. El govern no ha complert el que va aprovar el Plenari del districte, ni pel que fa a la participació ciutadana, fonamental per nosaltres, ni pel que fa a la presentació del document final en el plenari. Demanem, en un prec de seguiment, què pensa fer el govern del districte amb aquestes propostes. 


Estem a les portes de la Festa Major de les Corts, dies en que els nostres barris es converteixen en el cor festiu de Barcelona. Agraïm a totes les entitats la seva participació i la seva feina, imprescindible perquè la Festa Major sigui un èxit. Us convidem a l'acte que organitza ICV en el marc de la Festa Major de les Corts 2013, una animació infantil amb l'Oriol Canals, el dissabte 12 d'octubre a les 17 hores, a la plaça Comas.



Molt bona Festa Major a tothom!

Albert Pérez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de les Corts

dimarts, 24 de setembre de 2013

La paràbola del sol•licitant d’augment de sou (i IV)


Però encara queda un capítol final, o un epíleg, a aquesta història. Independentment de quina hagi estat la finalització de la negociació, es produiran danys i “desperfectes” diversos, i també cal tenir-los en compte. Si un decideix restar on estava (sota les circumstàncies que siguin, havent o no assolit els seus objectius), qui quedarà descontenta serà l’organització aliena que li ha fet l’oferta. Considerarà que haurà estat utilitzada per a una maniobra legal, però no del tot ètica, i evidentment canviarà la percepció que tenia de la persona en qüestió. Es possible, també, que els “ecos” d’aquesta maniobra s’escampin, i llavors a aquesta persona li serà molt mes difícil tornar a repetir la “jugada” mes endavant. També s’ha de dir que pel sol·licitant, tot i romandre en el mateix lloc, les coses en realitat ja no seran les mateixes perquè les relacions amb la seva superioritat hauran canviat, a millor o a pitjor. Ell, haurà pogut apreciar que no sempre li estan dient la veritat (perquè, de haver passat a dir que una cosa era impossible, li han acabar concedint). I els seus gestors hauran pogut comprovar que el sol·licitant no era una persona tan “dòcil” com es pensaven que era. O be poden considerar que la seva “implicació” i “compromís” amb l’organització no es incondicional. I això, molt o poc, afecta a les condicions de treball i les relacions humanes.

En cas de que el nostre sol·licitant hagi canviat de feina, qui guardarà ressentiment serà l’organització on treballava abans. Li consideraran un desagraït, que s’ha aprofitat dels anys durant els quals hi ha estat i que han contribuït al seu currículum, formació, experiència i habilitats professionals, per a poder guanyar mes diners a un altre lloc. Per no parlar dels secrets tècnic i industrials que pugui haver-se endut (això podria arribar a generar plets en els tribunals). Les portes d’aquesta organització li restaran tancades, al menys durant un temps. I es possible que determinades relacions personals quedin irreversiblement danyades.

Fins i tot si el nostre sol·licitant acaba per no fer res, si ni no es decideix a anar a buscar una oferta fora, o ni tan sols es decideix a sol·licitar la promoció que es el subjecte d’aquest escrit, si es resigna a la seva condició actual, haurà espatllat alguna cosa: a ell mateix, a la seva autoestima i autoconfiança (indirectament, haurà transmès senyals en aquest sentit al seu entorn i a la seva organització, els quals en prendran nota), la qual cosa també tindrà conseqüències en el futur. El silenci davant de determinats fets i realitats no significa que aquests desapareguin o siguin acceptables. El no prendre una decisió es també prendre una decisió, i acostuma a ser una decisió equivocada.

En definitiva, al final de la nostra història, el nostre sol·licitant haurà aconseguit millores, totes, moltes o poques, però sempre a un cert cost. El com evolucioni la seva vida laboral d’aquí en endavant dependrà del seu caràcter, de la fermesa de les seves conviccions, del seu ordre de prioritats, de les circumstàncies, de l’entorn, i de les personalitats de la resta dels actors. Però res seguirà com abans, res.
I insisteixo un cop mes: no cal prendre’s aquestes paraules estrictament al peu de la lletra, perquè això només pretén ser una paràbola.

La paràbola del sol•licitant d’augment de sou (III)


La passa de la que estem parlant consisteix en tornar a la taula de negociacions, però ara amb dos factors dos: una oferta a la butxaca, i un canvi en les pròpies conviccions. Una cosa sense l’altra, com ja s’ha dit, invalida tota l’estratègia. Un cop allà, s’ha de tornar a fer la mateixa petició. Potser una petició mes ambiciosa, mes agosarada, mes exigent, que el cop anterior, i que fins i tot vagi mes enllà de l’oferta que es te (s’ha de saber negociar). Naturalment, convé no perdre el temps i cal explicar ben a les clares què pot passar de no ser acceptades les seves (noves) peticions. Naturalment, guardant les formes.

Es poc probable que el mur aquest cop faci acte de presència. Es impensable que l’organització es resigni a perdre un capital humà com el que te sense fer un esforç. Hi haurà una contraoferta. Ara be, aquesta contraoferta podria, o no, igualar l’oferta que ja te el sol·licitant. La situació ideal pel sol·licitant seria en que, efectivament, la igualés (o fins i tot anés una mica mes enllà, cosa no probable però no descartable). Llavors hauríem arribat fins gairebé la fi d’aquesta història, tot i que no del tot, i animo a seguir llegint.

Que passa si les ofertes no s’igualen, i una queda per sota de l’altre? Llavors serà cosa del sol·licitant decidir, en base a totes les dades que te sobre la taula, de les seves circumstàncies personals, i de les seves conviccions, què vol fer. No es una decisió fàcil. No es només sumar i restar, hi ha molts mes imponderables. Com ja s’ha dit, cada persona, i cada organització son un univers independent i es inútil pretendre exposar aquí tota la casuística possible. Parlant en abstracte, en general, no es bon “negoci” acceptar una oferta de la qual una part consisteix només en prometences i futuribles, encara que aquests estiguin posats per escrit (ni que fos en paper oficial), perquè allò que es promet i es deixa pel futur mai es pot comparar amb es realitats sòlides i reals. Però la natural resistència al canvi de tota persona pot acabar sent un factor mes decisiu que les pures xifres i quantitats. Fins i tot mes important que allò que un considera son les seves conviccions i principis, i encara mes: mes important que el seu propi interès material. Les persones poden ser contradictòries.
Ara be, si un accepta (com els existencialistes) que tota persona no es altra cosa que la suma de decisions que pren per si mateixa al llarg de la seva vida, i que un no està en condicions de modificar el resultat de cap decisió que hagi pres en el passat, també ha d’assumir que l’oportunitat de prendre una bona decisió potser no es torni a presentar (el tren de la vida, igual que el de la història, només acostuma a passar un cop per la mateixa estació). Una decisió que afectarà la resta de la seva vida, i no només la seva, sinó també la del seu entorn, i fins i tot la dels seus descendents. La responsabilitat d’haver pres una decisió dolenta serà només seva, i així serà recordat.

La paràbola del sol•licitant d’augment de sou (II)


Quines opcions, resten, doncs, quan la negociació individu – organització no ha donat els fruits esperats (per individu, s’entén)? Queda la resignació, es clar. També queda la paciència. Potser un temps mes tard les circumstàncies canviïn. Potser  s’incrementa el bagatge de mèrits del sol·licitant, o potser canviï el seu interlocutor en la negociació, o les directives que li arriben a aquest des de mes a dalt. Cadascú haurà d’avaluar si paga la pena d’esperar. Esperar mai es garantia de res (deia Winston Churchill que “el problema del llarg termini, es que a llarg termini estarem tots morts”), les circumstàncies podrien no canviar, o fins i tot canviar a pitjor, i el temps sempre va en contra d’aquell que aspira a canviar: quan mes temps tot resta igual, mes difícil es que es generin dinàmiques de canvi.

Però si un no es resigna i no vol esperar, li resta una altra sortida, i mai millor dit. Aquesta sortida consisteix, ni mes ni menys, que enfortir la seva pròpia posició negociadora. La única forma es deixar d’actuar de bona fe i emprendre accions que es podrien qualificar, sempre dins de l’entorn de la relacions laborals, de “contundents”. Això no resultarà “gratuït”: pot implicar emprendre accions que vagin en contra de la ètica i les conviccions personals de la persona que les fa, o patir canvis dramàtics en la seva vida que li agradaria poder evitar, però un ha de tenir clar el seu objectiu final i les prioritats, i ha de fer-se a la idea que, possiblement, hagi de renunciar a algunes coses. Però es que la vida adulta consisteix en una successió de tries entre dues opcions desagradables.

La forma que te un individu que vulgui aconseguir una promoció que la organització a la que pertanyi li nega es buscar-la fora de la dita organització. En altres paraules, ha de buscar-se una altra feina, una feina on les condicions siguin aquelles a les que aspira i no aconsegueix allà on es ara. Això es mes fàcil dir que fer, però no resulta ni utòpic, ni impossible. Si un esbrina, veurà que es una cosa relativament corrent, habitual, especialment en aquells àmbits professionals on el talent, el coneixement, l’experiència i les habilitats tenen cotització. Es molt probable que a algun altre indret n’hi hagi que sigui molt mes receptiu a les pretensions del nostre peticionari.

Si el que un pretén es, senzillament, marxar perquè la vida (professional i personal) li resulta insofrible allà on es, i no creu que res pugui modificar això, o be l’oferta aliena rebuda li resulta tan irresistible, ideal i perfecta des de tots els punts de vista, la nostra història s’acaba aquí. Ara be, en el mon real (i fins i tot en el “mon de les paràboles”), això no acostuma a passar. Han d’haver inconvenients i contrapartides que “espatllin” aquesta perfecció. I també es cert que en el mon real ningú marxa de on es (on viu i treballa, s’entén) per marxar, tret de circumstàncies molt extremes.

De forma que seguim amb la nostra història. S’assumeix que aquesta oferta aliena es concreta, sòlida, ferma i real, no pas hipotètica. I el sol·licitant ho ha de tenir molt i molt clar: ha d’estar realment disposat a acceptar-la, ha d’assumir que realment existeix una possibilitat molt seriosa de deixar la seva feina actual. Si no, res del que ve a continuació tindrà sentit, ni tan sols podrà tenir lloc, perquè reaIment, res haurà canviat respecte a la situació en la que, amb una ma per davant i una altra per darrera, havia demanat el seu ascens o promoció (seguirà amb una ma per davant i una altra per darrera).
Perquè la nostra parabòlica història tot just es troba a la seva meitat, o poc mes. Per a poder aprofitar totes les possibilitats que la seva recentment guanyada posició de força li donen, el sol·licitant encara ha de donar una passa abans de tenir totes les dades a la ma per a decidir-se a un canvi que, com ja he dit, pot ser traumàtic i incòmode, sobretot psicològicament, perquè va mes enllà de pures xifres i condicions materials, sinó molts altres factors. Un lloc de treball no es només una forma de guanyar-se la vida. Es també un entorn format per factors humans, emocionals i fins i tot legals (una autèntica xarxa) als quals pot costar de dir adéu: clàusules contractuals (sovint determinades per canvis en la legislació laboral), vincles personals, familiars o d’amistat, sinèrgies i rutines establertes, estima per la tasca que fa habitualment, comoditat de la ubicació de lloc de feina, la pura prudència o aversió al risc (tot canvi implica un risc) i tota una infinitat de variables que condicionen la vida professional de les persones que cal tenir en compte. Acceptar un canvi radical es sempre difícil.

La paràbola del sol•licitant d’augment de sou (I)


Avis inicial (per si algú no s’ha llegit el títol): això pretén ser una paràbola. Una pista: en aquest bloc es parla molt sovint sobre l’actualitat política de Catalunya. Crec que amb això quedarà tot prou aclarit.

Qui hagi treballat en el mon de l’empresa privada, haurà aprés aquesta lliçó: vista des de l’interior de l’organització, des del punt de vista de qualsevol persona que hi formi part, la prioritat número u de tota empresa (privada) no es guanyar diners, ni crear productes, ni oferir serveis (que son formes de guanyar diners), sinó estalviar, o dit en un terme que potser sigui d’us mes habitual en els últims anys, retallar despeses. Això es fins a cert punt lògic i comprensible, i en principi podria semblar fins i tot “neutre”, coherent amb el desig comú de que la empresa rutlli i no hagi de tancar, fins que arriba el moment de la seva aplicació pràctica a la persona de cadascú. Mes tard o mes d’hora, un aconsegueix arreplegar suficient presència d’ànim, i també arguments favorables, i es decideix a demanar un augment de sou. Em refereixo a un augment de sou individual, específic, personal, basat en mèrits, capacitats, currículum i laboriositat demostrada. I no només ha de ser un augment de sou: pot tractar-se d’altres coses igual d’importants, com ara un ascens, un trasllat, condicions de treball, horaris, vacances o altres beneficis que hom pot obtenir de l’organització a la que pertany.

Estic parlant d’aquell tipus d’augment que un ha de negociar forçosament tot sol, ja que els que s’aconsegueixen per la negociació col·lectiva, comitè d’empesa del pel mig, que son generalment els únics que es poden aconseguir mitjançant una negociació de bona fe, son una altra història i no son d’aplicació en aquesta història. I no oblidem que això es una paràbola.

No descobreixo la Mediterrània quan dic que, amb tota probabilitat, el peticionari enfront es trobarà un mur. Un mur ben fet, sòlid, format per arguments perfectament enraonats i lligats, perfectament preparats, enfront del qual, els seus propis arguments, tinguin o no base sòlida s’estavellaran inevitablement. No importa l’objectivitat dels mèrits demostrats ni la lògica de la seva correspondència amb la petició realitzada: com ja he dit abans, a l’altra part, el que de debò l’importa, es estalviar despeses, i un increment de sou, o un increment de la despesa que implicaria atendre, ni que fos parcialment, les peticions d’un dels seus empleats, va en contra d’aquesta directiva. No cedirà, al menys no de bones a primeres. Tota negociació de bona fe, basada en les dades, impressions, percepcions i opinions,  que pot exhibir el sol·licitant, està condemnada a exhaurir-se de seguida: encara que l’altra part arribi a reconèixer explícitament la justícia i la lògica de la petició, sempre hi haurà una raó de mes pes que avali la seva negativa. I aquesta raó no es altra que, en aquest assumpte, es ella la que te la posició de força. Es la negociació d’un sol individu contra una organització que, gran o petita, feble o potent, sempre serà mes poderosa que ell. Poden haver altre argument que reforcin encara mes aquest, però encara que no hi fossin, aquest ja resulta suficient de per si.
El sol·licitant haurà de marxar amb la cua entre les cames, desfet, impotent i decebut. La solidaritat dels seus companys de feina, en aquest cas, servirà de ben poc. Excepte casos aïllats i poc comuns, la promoció i l’assoliment d’èxits en una carrera professional es considera cosa de cadascú i del seu talent, i la frontera de l’actuació sindical s’acostuma a situar en evitar discriminacions, degradacions, maltractament, arbitrarietats i favoritismes, i fer el possible per a que hi hagi igualtat d’oportunitats. Això, quan l’acció sindical realment funciona, cosa que no passa a tot arreu, ni a totes les organitzacions, ni a tot arreu de determinades organitzacions. I no es poc, però l’experiència ens diu que no es suficient en el nostre cas, i fins i tot por arribar a ser contraproduent. Un es troba lliurat als seus propis recursos.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Recollida de signatures per la Renda Garantida de Ciutadania

Ahir dissabte, la coalició ICV-EUiA al Districte de Les Corts va dur a terme, amb notable èxit entre els veïns, una recollida de signatures en favor de la Iniciativa Legislativa Popular per regular la Renda Garantida de Ciutadania.

El dret de cada ciutadà, en allò que els és fonamental per a la vida, no pot dependre de qüestions administratives o de què hi hagi o no consignació pressupostària. És tracta del dret individual a una vida digna, anterior a qualsevol altre dret. En conseqüència, per a les autoritats és una obligació prèvia a qualsevol altra obligació.

La dignitat col·lectiva d’una societat no es mesura per les possibilitats que tenen els sectors econòmicament més benestants, sinó pel respecte i l’estima amb la que són tractats els grups més castigats.


dimecres, 10 de juliol de 2013

PLENARI DEL DISTRICTE. A LES CORTS, 0 EN PARTICIPACIÓ CIUTADANA


ICV-EUiA DENUNCIA QUE EL GOVERN DE LES CORTS INCOMPLEIX ELS ACORDS DEL PLENARI
En les setmanes anteriors al plenari s'han celebrat els Consells dels tres barris del districte. Han estat decebedors. No han estat un espai real de participació ciutadana, no hi ha treball col·lectiu, no funcionen... CiU no ha cregut mai en els Consells de Barri, en la Barcelona dels barris. Ho va demostrar abastament quan es van posar en marxa, els van qüestionar de totes les maneres. Ara són una nosa. I a Les Corts n'hi ha molta capacitat de treball, de debat, d'idees sobre els nostres barris. No és que el govern ho estigui desaprofitant, és que no l'interesa, no es creu la participació ciutadana.


Un exemple d’això va ser el procés fallit d’elaboració participativa d’un pla d’equipaments pel districte, arran d’una proposta d’ICV-EUiA, que el govern encara no ha presentat. I ara, en aquest plenari, tenim una altra mostra. All llarg del mandat el grup d'ICV-EUiA ha presentat diverses iniciatives reclamant l'elaboració d'un pla de carrils per bicicletes, i es va aprovar per unanimitat que aquest pla es fes de manera participativa i es presentés en aquest plenari de juliol de 2013. No s'ha fet. Ni procés participatiu, ni presentació del pla. El govern del districte incompleix novament un acord del plenari. Per altra banda, hem demanat també com s’està desenvolupant el procés participatiu per dissenyar els camins escolars del districte, també a partir d’una proposta nostra aprovada per unanimitat en el plenari de març. El més calent és encara l’aigüera. No s’ha començat. El govern confon el fet d’informar sobre una proposta tècnica, cosa que ha de fer, amb la participació activa de la ciutadania. No és això, però el problema és que CiU no sembla capaç d’anar més enllà. Hi continuarem insistint.
Aquest plenari ha aprovat per unanimitat una proposta d'ICV-EUiA segons la qual s’ha de desenvolupar un procés participatiu per determinar el contingut, abast, calendari i pressupost de les actuacions del Pla Integral de Manteniment Urbà. Vista l’experiència, no confiem que el govern compleixi aquest nou acord unànim del plenari. Hi estarem a sobre.
Finalment, i també a partir d’una iniciativa d’ICV-EUiA, es va presentar una Declaració Institucional en suport de la unitat de la llengua catalana i en solidaritat amb els municipis de la Franja, que va comptar amb suport de tots els grups excepte, com és habitual en aquests casos, del PP.
Albert Pérez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts






dilluns, 8 de juliol de 2013

PROPOSTES D'ICV-EUiA AL PLENARI DE LES CORTS. 7a ASSEMBLEA D'ICV BARCELONA


El proper dijous 9 de juliol es celebrarà el plenari del Consell de Districte de Les Corts. Aquestes són les propostes que presenta el grup municipal d'ICV-EUiA.


L'Ajuntament de Barcelona ha fet públic el Pla de Manteniment Integral de l'Espai Públic 2013-2015. En ell hi figuren una sèrie d'intervencions en el districte de Les Corts, sense detall del seu pressupost, calendari d'execució, sense justificació de la seva urgència o necessitat o prioritat respecte a d'altres possibles... Per nosaltres, la participació de la ciutadania en la presa de decisions ha de ser un element cabdal de l'actuació política del districte, l'administració més propera. Demanem que es desenvolupi un procés participatiu per determinar les prioritats en les intervencions urbanístiques, el seu abast i contingut, i per permetre el control, per part del Consell del Districte, del seu calendari i pressupost.


Els problemes de circulació al barri de Pedralbes semblen un problema irresoluble. La circulació de vehicles privats a l'entorn de les escoles d'aquella zona col·lapsa el barri. La indisciplina viària, amb aparcaments en vorera, en doble i triple filera, els embussos, són un problema que es repeteix diàriament. Presentem un prec en el que demanem al govern del districte que s'apliqui amb tot el rigor la normativa de trànsit i que es sancionin aquestes actituds incíviques. L'ús de l'espai urbà ha de respondre a l'interès col·lectiu i exigim que s'acabi amb la permissivitat que s'observa en aquesta zona envers els infractors.

És cert que Les Corts és un dels districte amb un nivell de renda més alt de Barcelona però, tot i que en una mesura menor que en altres barris de la ciutat, també es noten els efectes de la crisi. La pobresa té moltes cares, potser a Les Corts encara és pot visible, però cal que el districte tingui activats tots els mecanismes de detecció i previsió davant possible situacions d'aquesta mena.
Presentem una pregunta al govern en la que demanem sobre possibles casos de malnutrició infantil detectats a les escoles del districte i sobre les mesures previstes pel govern per pal·liar aquesta situació.

Presentem un prec de seguiment sobre la nostra proposta sobre la implantació de camins escolars al districte que va ser aprovada per unanimitat en el plenari de març. És un tema prou importat i prou complex com perquè el govern no perdi el temps. Novament, la participació ciutadana, del conjunt de la comunitat educativa, de les entitats de l'entorn... és decisiva, i cal que el govern es posi les piles.

Finalment, i arran de la polèmica generada per la Llei de Llengües de l'Aragó que establia a denominació de LAPAO per la llengua catalana que es parla a la Franja, vam presentar una proposta de Declaració Institucional en defensa de la unitat de la llengua catalana i en solidaritat i suport a les accions que els municipis de la Franja endeguin en aquest sentit. Té el suport d'ICV-EUiA com a grup proponent, de CiU i del PSC, i per tant passarà al plenari com a Declaració Institucional, tot i el vot contrari del PP.

ICV Barcelona celebra els dies 5 i 6 de juliol la seva 7a Assemblea. Treballem per construir una alternativa a aquest "model Barcelona" que ens vol vendre la dreta, una alternativa social, que passa pels barris i les persones, pel bé comú i no pels interessos dúns pocs. Pel 99%. A Barcelona, si que podem!

Albert Pérez
Consell portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts




dimecres, 19 de juny de 2013

A MEITAT DEL MANDAT A LES CORTS



És aquest un bon moment per fer una valoració de la tasca d’ICVEUiA a Les Corts. El pas a l’oposició ha suposat que hem hagut d’aprendre a desenvolupar aquest nou paper per respondre a la confiança que ens van atorgar els ciutadans i ciutadanes. Per una banda, hem fet un control rigorós de l’actuació del govern del districte, participant activament en els diversos òrgans de treball, en els Consells de Barri o en Plenari. Per una altra banda, hem presentat propostes que desenvolupen el nostre programa electoral, buscant consensos amb les altres forces polítiques, amb una actitud constructiva i des de la coherència i la fermesa en la defensa del que som. Valorem positivament la nostra tasca. Hem aconseguit que el plenari aprovi propostes per potenciar els camins escolars, per elaborar un pla de carrils per bicicletes i per optimitzar els punts verds mòbils. Hem presentat iniciatives en defensa de l’escola pública, dels treballadors afectats per les retallades o contra la supressió de serveis de transport públic. Hem exigit un pla d’equipaments participatiu, defensant la necessitat d’equipaments com la residència de Benavent i la de persones amb discapacitat, o una solució definitiva per l`Espai Jove. Estem fent un seguiment exhaustiu dels procesos de reurbanització de la Colònia Castells i d’Anglesola.

Hem procurat posar a disposició de la ciutadania la nostra feina al districte. Des de les trobades periòdiques amb veïns i entitats a la comunicació de les nostres iniciatives via publicació al nostre blog, http://ecosocialisteslescorts.blogspot.com/ o a través de les xarxes socials. La resposta positiva que hem rebut de la ciutadania ens esperona a continuar amb aquesta tasca.

Davant d’això ens hem trobat un regidor poc present al territori i un govern gris, que ha presentat poques iniciatives i que li costa escoltar la ciutadania. Un govern que, a canvi del suport del PP a un pla d’inversions allunyat de les necessitats reals dels ciutadans, renuncia a defensar el model d’escola catalana, retirant en el darrer minut una Declaració Institucional pactada des del mes de desembre. Un govern incapaç de concretar les propostes i que va treient conills del barret sense ser capaç de planificar amb coherència. Un govern que, després de dos anys de mandat, té encara el més calent a l’aigüera.

Nosaltres seguirem treballant al servei de la ciutadania de Les Corts.

Albert Pérez
Conseller portaveu ICVEUiA

Districte de Les Corts

diumenge, 28 d’abril de 2013

PLENARI DE LES CORTS 2/5/2013. LES PROPOSTES D'ICV-EUiA.



Nou Consell Plenari del districte de Les Corts el proper dijous 2 de maig. Aquí teniu les quatre propostes que presenta el grup municipal d'ICV-EUiA.

Com hem explicat en les cròniques dels plenaris anteriors, quan al desembre passat es va presentar l'esborrany de llei d'educació del ministre Wert, a iniciativa nostra els grups d'ICV-EUIA, PSC i CiU al districte vam redactar un text de Declaració Institucional en defensa del model d'escola catalana. En el plenari de desembre de 2012,  tant per la poca agilitat del govern convergent com per l'actitud inflexible de la presidenta popular del Plenari de Les Corts, no es va poder presentar a temps aquesta declaració. En el següent plenari, el del mes de març, els tres grups municipals vam acordar tornar a presentar el mateix text, ara sense problemes de temps ni forma, per ser inclòs en l'ordre del dia del plenari. A manca de minuts per començar el plenari el grup de CiU anuncia que retira el suport a aquesta Declaració Institucional, sense cap explicació ni als grups que havíem acordat un text ni al propi plenari. Això implicava que el text queia de 
l'ordre del dia i no es podia debatre. Què havia passat entre la presentació del text i l'anunci de retirada de suport de CiU? Per nosaltres està clar, un pacte d'inversions amb el PP, molt magre, per cert, pel que fa a Les Corts. La retirada de la Declaració Institucional en defensa de l'escola catalana és el preu polític que CiU paga, la venda dels principis, la pàtria, la bandera, la llengua i el que faci falta a canvi del suport del PP.
Davant d'aquesta situació, en aquest plenari ICV-EUiA presenta com a proposta de grup amb contingut de declaració institucional el mateix text, perquè sigui votat pel plenari. Volem que els diferents grups es comprometin, blanc sobre negre, amb el seu vot, amb aquest text en la defensa del model d'escola catalana i que la ciutadania de Les Corts sàpiga, amb tota claredat, quina és la posició de cadascun. Nosaltres estem on hem estat sempre, en la defensa d'un model d'escola catalana que ha estat un element clau en la construcció d'un país de tothom i per tothom, no segregat per comunitats lingüístiques, i que té en la llengua catalana un marc de trobada i cohesió necessari per una societat cada cop més complexa, més diversa, més multicultural i multilingüística.
PROPOSTA DEFENSA ESCOLA CATALANA

En segon lloc presentem un prec en el que demanem que el govern del districte de Les Corts consensuï amb les entitats veïnal i els grups municipals quins han de ser els equipaments que s’han d’ubicar en la Colònia Castells a conseqüència de l'operació urbanística que s'està desenvolupant. Cal explicar-ho una mica.
En el plenari d'octubre de 2012 es va aprovar una proposta d'ICV-EUiA en la que es demanava que el districte de Les Corts elaborés un pla d'equipaments de manera participativa i es presentés en el plenari de març. Tot i figurar així en l'ordre del dia, ens assabentem també un cop començat el plenari que el govern de CiU retira aquest punt i no es debat ni tampoc es vota aquest pla d'equipaments. Cap explicació, ni prèvia, ni en el plenari, ni posterior. No s'ha tornat a reunir la taula de treball sobre el pla d'equipaments. No en sabem res més, ni aquest grup municipal, ni els veïns, ni les entitats Per nosaltres està clar que és l'altre element del pacte amb el PP. El govern de CiU no té manies en incomplir sense cap mena d'explicació un mandat del plenari.
Més enllà de la valoració del procés participatiu (que els propis participants van qualificar d'insatisfactori i pobre) i del pla que el govern no va presentar (poc ambiciós, sense una ordenació de les necessitats, sense calendari, sense una visió integral de les necessitats d'equipaments dels barris de Les Corts...) el districte continua necessitant que parlem seriosament i tenint en compte l'opinió dels veïns sobre els equipaments. I la primera peça que tenim sobre la taula és Colònia Castells. Tenim en aquest espai l'oportunitat de parlar amb concreció de quins equipaments es poden ubicar en aquest espai, que han de contribuir a satisfer les necessitats d'aquesta zona del barri de Les Corts. Per nosaltres, fer això des de la participació és imprescindible.
PREC EQUIPAMENTS COLÒNIA CASTELLS


En les darreres Audiències Públiques i Plenaris, els docents i estudiants de l'Aula de Formació d'Adults de Les Corts han manifestat la seva protesta per les condicions en què es troba aquest equipament educatiu. Problemes d'espai, d'humitats, d'instal·lacions... Està prevista la construcció d'un Centre de Formació d'Adults a les Cristalleries Planell, però no entraria en funcionament fins el 2015 com a mínim. a l'espera d'aquest nou equipament i davant les demandes dels usuaris creiem que s'ha d'actuar per garantir la salubritat i la seguretat en les instal·lacions de l'AFA Les Corts. Presentem una pregunta en la que demanem al govern del districte quines mesures urgents i immediates ha pres en aquest sentit. 
PREGUNTA AFA LES CORTS



Finalment, presentem un prec de seguiment de la proposta que el govern ens va acceptar el desembre de 
de 2012 en la que demanàvem que el govern, juntament amb les entitats socials i els comerciants del districte, organitzés una campanya amb el nom A Les Corts no es llença el menjar per garantir que els excedents comercials es distribueixin a un preu simbòlic i de manera eficaç entre les persones que estan patint situacions d'exclusió i pobresa. Volem saber que s'ha fet fins ara, perquè de moment no ens ha arribat cap mena d'informació fel que fa a aquesta qüestió. 
SEGUIMENT CAMPANYA ALIMENTS
 


I ara ja si per acabar, volem encoratjar tothom a participar en la CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT, convocada per la Coordinadora d'AMPAS de Les Corts, el mateix 2 de maig a les 18'30, a la plaça de la Concòrdia, just abans del Plenari. Allà hi serem!


Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts


divendres, 26 d’abril de 2013

CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT

DONEM TOT EL NOSTRE SUPORT A LES AMPAS DE LES CORTS I A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA DEL DISTRICTE

US EMPLACEM A PARTICIPAR EN LA CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT. NOSALTRES NO HI FALTAREM





divendres, 15 de març de 2013

PLENARI DE LES CORTS. ICV-EUiA DENUNCIA L'ACTITUD WERTGONYOSA DE CIU



NOSALTRES SI, SENSE DUBTES
ICV-EUiA REBUTJA AL PLENARI DE LES CORTS QUE EL GOVERN DE CIU HAGI RETIRAT DE L’ORDRE DEL DIA LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL EN DEFENSA DE L’ESCOLA CATALANA I LA PROPOSTA DEL PLA D’EQUIPAMENTS

S'aproven les propostes presentades per ICV-EUiA


Pel plenari del districte de Les Corts del 13 de març els grups d’ICV-EUiA, PSC i CiU havien  pactat una Declaració Institucional en defensa del model d’escola catalana que el projecte de llei Wert posa en perill. De fet, és el mateix text que no es va poder presentar al desembre a causa d’una rígida interpretació del reglament per part de la presidenta del districte, del PP (Veieu Resum plenari desembre 2012 i text DI en defensa escola catalana)

De cop, pocs minuts abans de començar la sessió, CiU anuncia a correcuita que retira el seu suport al text pactat i que per tant no es pot presentar. Cap explicació. L’únic que ha passat entre la data de la Junta de Portaveus i el plenari és el pacte d’inversions (molt magre, per cert) entre CiU i PP. Aquest és el preu polític a Les Corts. Està clar que CiU es ven els principis, la llengua, la pàtria, la bandera amb què s’emboliquen, per un trist plat de llenties. Ja sabíem que no defensen l’escola pública. Ara ja sabem que tampoc defensen el model d’escola catalana. 

A l'hora d'exposar la posició d'ICV-EUiA a l'informe del regidor  vaig optar per denunciar aquesta maniobra de CiU i expressar el nostre rebuig. El govern de CiU al districte de Les Corts i el seu regidor a capdavant han tingut una actitud incomprensible. Se'ls va demanar una explicació. Ni una paraula. Vergonya, vergonya. Que no s'atreveixin a presentar-se davant la ciutadania de Les Corts com els defensors de res més que no siguin els seus interessos partidistet. La pàtria que sempre tenen a la boca i la bandera amb què s'emboliquen els arriba just a l'alçada de la butxaca i les aparquen sense manies per pactar amb el PP.

I quin és l'altre element del pacte? Quin és l'altre cromo que es canvia? Per nosaltres està clar: la retirada del pla d'equipaments que s'havia de sotmetre a debat i votació.


L’octubre de 2012 el plenari del districte va aprovar una proposta d’ICV-EUiA que obligava al govern a presentar, en aquest plenari de març, un pla d’equipaments pel districte i que s’havia d’elaborar a través d’un procés participatiu. El procés ha estat molt fluix, molt mal gestionat, sense voluntat real de treballar les propostes dels veïns i entitats, que no s’han traslladat al document final.  Està clar que CiU no es creu això de la participació ciutadana. No hi ha cregut mai. però és que el document que presenten és clarament insuficient. No presenta una ordenació de les necessitats, no hi ha un calendari, no va més enllà de quatre equipaments puntuals, no parla del mig i el llarg termini... No hi ha una visió integral de les necessitats d'equipament dels barris de Les Corts. 

Novament, rumors abans del plenari que el govern retirava aquest punt. Cap avís formal, cap informació o explicació... De fet, ens assabentem formalment un cop començat el plenari i és el  portaveu del PP qui confirma que ha negociat aquesta retirada amb el govern de CiU. Canvi de cromos entre CiU i PP? Retirada de la DI en defensa de l'escola catalana a canvi de no patir una votació en contra del pla d'equipaments? Per nosaltres sembla molt clar. 

Com a portaveu d'ICV-EUiA al districte i donat a més que aquest pla d'equipaments s'elabora a partir d'una proposta nostra, reclamo al govern una explicació de la retirada d'aquest punt. Ni una paraula, ni una justificació, ni un argument. A part d’una manca total de formes i bona governança, estem davant d’un incompliment manifest per part del govern del districte d’un mandat del plenari, un govern erràtic, dubitatiu, sense idees ni projectes pel districte, a remolc de les circumstàncies i presoner de la seva debilitat i inoperància. I a tot això, l'Antoni Vives, regidor de Les Corts, sense pronunciar ni una sola paraula.

Poques vegades surt la política de districte a la premsa generalista. Aquest cas si que ha merescut la seva atenció:




A tot això, el plenari va donar suport a la proposta d’’ICV-EUiA de desenvolupar un procés participatiu per facilitar que totes les escoles de primària del districte disposin del seu camí escolar abans d’acabar l’actual mandat. El govern també  va acceptar el nostre prec sobre el manteniment del recursos materials i humans de Reporters del Districte. Vam plantejar també una pregunta sobre les mesures que està prenent el govern per corregir la indisciplina viària a l’entorn de les escoles de Pedralbes i un prec de seguiment sobre la nostra proposta d’instal·lar nous punts verds mòbils al districte.

També es va llegir una Declaració Insitucional en commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, impulsada per ICV-EUiA i que va comptar amb el suport de tots els grups.

Albert Pérez
Conseller Portaveu ICV-EUiA

Districte de Les Corts