La recuperació la memòria col·lectiva és una qüestió fonamental per construir una societat democràtica. A partir de diumenge 30 de gener de 2011, l'estàtua que conmemorava la victòria dels que es van sublevar contra el govern legítim de la II República sortirà d'un dels punts més cèntrics de Barcelona, el Cinc d'Oros, la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal, i es dipositarà al Museu d'Història on ha de ser restaurada i exposada per contribuir a explicar què va ser el franquisme a la nostra ciutat. Mai l'oblit. No ho hem d'oblidar mai. Recuperem així, tot i que encara parcialment, un espai públic que ha estat segrestat durant massa anys. Parcialment, perquè encara manca la restitució del monument original a Francesc Pi i Margall, president de la I República, amb el seu medalló i l'estàtua de la República, una dona jove, nua i lliure que culminava l'obelisc. Rescatada del racó dels magatzems muncipals on va estar amagada durant la dictadura, l'estàtua va ser instal·lada a la plaça Llucmajor, a Nou Barris, però sense res que assenyalés la seva presència ni expliqués la seva història, com si qualsevol record de la idea de república fos un gran tabú (que ho era, que ho és encara). Els veïns de Nou Barris la van acollir i l'han feta seva, però ara cal recuperar el que va ser arrabassat per la força bruta del franquisme, no un estàtua, no un medalló, sino un espai urbà. L'important no és que l'original torni al Cinc d'Oros o es quedi a Nou Barris o a l'inrevés, sino aquest acte de justícia històrica i de restitució d'un espai perdut per la força de les armes.
Albert Pérez
