.

.

dimarts, 24 de desembre de 2013

Col·lectiu Dignitat: una experiència de suport per a persones aturades


L’atur és més que una davallada dels ingressos i, per tant, una restricció d’accés als béns i serveis de la nostra societat. És això i alguna cosa més. En un entorn on el model d’ésser humà per excel·lència és l’adult que treballa, la pèrdua de feina implica una pèrdua d’identitat i de lloc simbòlic a la societat. Des del punt de vista personal i emocional implica una necessitat de retrobar el lloc al món amb o sense lloc de treball. Si es pot. Jo recomano no intentar la cerca de feina en soledat. El mercat de treball és molt dur, molt fred, gairebé inhumà, i la crisi ha accentuat el seu costat més inhòspit. Com a orientadora laboral havia recomanat utilitzar els serveis públics, els recursos privats i l’entorn, quan aquest és acollidor. Si no ho és, s’han d’anar a buscar entorns que sí que ho siguin. Per tenir cura d’aquesta davallada emocional no hi ha gaires ofertes. Seguint els meus propis consells, com a treballadora a l’atur vaig participar en un grup d’acompanyament psicològic, fruit d’una iniciativa d’un grup de psicoanalistes preocupats pel benestar de les persones a l’atur. Entre els seus objectius es trobaven la prevenció de mals psicològics majors i que les persones recuperessin el seu sentiment de dignitat i s’empoderessin. Per això és van anomenar Col·lectiu Dignitat. Van trobar el suport logístic necessari a CCOO. Amb preocupació, il·lusió i hores de feina voluntària estan traient endavant el seu projecte. Han finalitzat tres grups de treball amb previsió de noves intervencions.
De les primeres persones que hi van participar va sorgir la necessitat de continuar la via encetada pels psicòlegs/ogues. S’ha creat un grup de treball centrat en la solidaritat, l’ajuda mútua i la no resignació. Els diferents temes a treballar inclouen el retorn al mercat laboral, per compte propi o aliè, la formació, la participació en xarxes i el suport emocional. Alguns aspectes estan més avançats, d’altres més verds. Per a la qüestió del suport emocional es van dissenyar uns grups d’ajuda mútua (GAM) i tot just acabem la fase pilot. Particularment estic molt satisfeta dels resultats. Crec que el binomi grup acompanyat per professionals seguit de GAM és molt eficaç, i si està a l’abast fer tots dos és ideal. Tot i això, els GAM tenen l’afegit interessant de ser entre iguals, la qual cosa multiplica l’efecte empoderador. En qualsevol cas, els GAM emocionals per a persones a l’atur, a més de ser gratuïts no depenen de voluntariats ni de subvencions, el seu disseny és simple, la seva posada en marxa relativament senzilla, són solidaris i beneficiosos. És un aspecte transversal perquè la persona a l’atur, per definició, forma part de la població activa però qui tira la tovallola passa el pont i s’afegeix a la població no activa. Per desesper, no pas per haver decidit no entrar en aquest joc.
Com a psicòloga social, com a orientadora/insertadora laboral obligada jo mateixa a reorientar-me cap a administrativa per les retallades en polítiques d’ocupació, com a treballadora a l’atur o amb contractes precaris, però, per sobre de tot, com a filantropa, totes dues iniciatives, en la mesura de la seva modèstia i valentia alhora, m’han aportat esperança i ganes de continuar treballant per una societat millor distribuïda.
Carolina Reig

Si voleu més informació:
Carolas2606@yahoo.es