L’atur
és més que una davallada dels ingressos i, per tant, una restricció d’accés als
béns i serveis de la nostra societat. És això i alguna cosa més. En un entorn
on el model d’ésser humà per excel·lència és l’adult que treballa, la pèrdua de
feina implica una pèrdua d’identitat i de lloc simbòlic a la societat. Des del
punt de vista personal i emocional implica una necessitat de retrobar el lloc
al món amb o sense lloc de treball. Si es pot. Jo recomano no intentar la cerca
de feina en soledat. El mercat de treball és molt dur, molt fred, gairebé
inhumà, i la
crisi ha accentuat el seu costat més inhòspit. Com a orientadora laboral havia
recomanat utilitzar els serveis públics, els recursos privats i l’entorn, quan
aquest és acollidor. Si no ho és, s’han d’anar a buscar entorns que sí que ho
siguin. Per tenir cura d’aquesta davallada emocional no hi ha gaires ofertes. Seguint
els meus propis consells, com a treballadora a l’atur vaig participar en un
grup d’acompanyament psicològic, fruit d’una iniciativa d’un grup de
psicoanalistes preocupats pel benestar de les persones a l’atur. Entre els seus
objectius es trobaven la prevenció de mals psicològics majors i que les
persones recuperessin el seu sentiment de dignitat i s’empoderessin. Per això
és van anomenar Col·lectiu Dignitat. Van trobar el suport logístic necessari a
CCOO. Amb preocupació, il·lusió i hores de feina voluntària estan traient
endavant el seu projecte. Han finalitzat tres grups de treball amb previsió de
noves intervencions.
De
les primeres persones que hi van participar va sorgir la necessitat de continuar
la via encetada pels psicòlegs/ogues. S’ha creat un grup de treball centrat en
la solidaritat, l’ajuda mútua i la no resignació. Els diferents temes a
treballar inclouen el retorn al mercat laboral, per compte propi o aliè, la
formació, la participació en xarxes i el suport emocional. Alguns aspectes
estan més avançats, d’altres més verds. Per a la qüestió del suport emocional
es van dissenyar uns grups d’ajuda mútua (GAM) i tot just acabem la fase pilot.
Particularment estic molt satisfeta dels resultats. Crec que el binomi grup
acompanyat per professionals seguit de GAM és molt eficaç, i si està a l’abast fer
tots dos és ideal. Tot i això, els GAM tenen l’afegit interessant
de ser entre iguals, la qual cosa multiplica l’efecte empoderador. En qualsevol
cas, els GAM emocionals per a persones a l’atur, a més de ser gratuïts no
depenen de voluntariats ni de subvencions, el seu disseny és simple, la seva
posada en marxa relativament senzilla, són solidaris i beneficiosos. És un
aspecte transversal perquè la persona a l’atur, per definició, forma part de la
població activa però qui tira la tovallola passa el pont i s’afegeix a la població
no activa. Per desesper, no pas per haver decidit no entrar en aquest joc.
Com
a psicòloga social, com a orientadora/insertadora laboral obligada jo mateixa a
reorientar-me cap a administrativa per les retallades en polítiques d’ocupació,
com a treballadora a l’atur o amb contractes precaris, però, per sobre de tot,
com a filantropa, totes dues iniciatives, en la mesura de la seva modèstia i
valentia alhora, m’han aportat esperança i ganes de continuar treballant per
una societat millor distribuïda.
Carolina
Reig
Si
voleu més informació:
Carolas2606@yahoo.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada