El dret de cada ciutadà, en allò que els és fonamental per a la vida, no pot dependre de qüestions administratives o de què hi hagi o no consignació pressupostària. És tracta del dret individual a una vida digna, anterior a qualsevol altre dret. En conseqüència, per a les autoritats és una obligació prèvia a qualsevol altra obligació.
La dignitat col·lectiva d’una societat no es mesura per les possibilitats que tenen els sectors econòmicament més benestants, sinó pel respecte i l’estima amb la que són tractats els grups més castigats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada