Es normal que un Tribunal Constitucional deliberi en aquestes condicions? No ha quedat mes que evidenciat, que tot plegat es una maniobra d’un partit polític en concret que lluita fins a les últimes conseqüències per a combatre un Estatut del qual abomina? No es tracta d’una situació d’excepcionalitat, ni d’emergència: les institucions democràtiques funcionen, els actors es troben en plena possessió de les seves facultats, el Congrés i el Senat estan perfectament capacitats per a realitzar la seva funció de renovació del tribunal, a manca de la voluntat política d’un sol partit. Per què, en aquest cas, no es respecten, com ha passat en els tràmits anterior, totes les “regles del joc”, i no només aquelles que interessen a aquest partit? S’estima mes aconseguir una sentència favorable, que arruïnar de forma greu el prestigi d’uns institució tan important? No te por de crear un precedent, i que futurs governs puguin manipular al Tribunal de la forma que els interessi llavors?
No es l’Estatut que mes m’hauria agradat tenir, crec que no es el millor estatut per a Catalunya, crec que en podríem de tenir un de millor, i també totalment constitucional (només cal bona voluntat, i voluntat política, es clar), però hem treballat molt, i molt honestament per a tenir aquest, que es el millor que Catalunya ha tingut mai. Es per això que dic, sincerament que, malgrat tot, me l’estimo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada