Recuperem una entrada del company Lluís Camprubí en el seu blog. Una reflexió densa i pregona sobre els formidables reptes que s'obren davant l'esquerra transformadora.
Sigui un bon tast de l'ambició de l'apunt la seva introducció.
Uns temps en què serien imprescindibles i urgents canvis dràstics per tal d’assegurar unes condicions materials de vida digna, estable i protegida, i on tot apunta que aquests canvis no són possibles en l’horitzó pròxim. En aquest context és on ens hem de preguntar el vell “què fer”. El repte no és menor. Cal un canvi en l'escala temporal (abandonar l'immediatisme) i en la geogràfica (passar de l'estat-nació a l'escala europea). A la primera part intentaré descriure perquè algunes barreres i realitats que s’autoreforcen impedeixen millores i canvis significatius. A la segona, explicar les que entenc que són respostes de reflex automàtic errònies de les esquerres. I a la tercera, algunes idees per fer compatible els requeriments molt diferents per al curt i el llarg plaç.
Trobareu la resta de l'entrada en el següent enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada