Primera pregunta: hi ha ara mateix una majoria
social independentista a Catalunya? Ni que fos emocionalment? Se que es molt
difícil d’esbrinar, però l’esforç paga la pena perquè aquest fet condicionaria
absolutament tota la resta de plantejament, polítiques, ideologia i discurs. No
es el mateix un país que vol tenir un estat propi i independent que un altre
que es “conforma” amb una altra cosa. No es pot deixar de banda, ignorar,
menystenir, minimitzar o evitar aquest dilema. Fins ara, Iniciativa sempre
havia “presumit” de fer les propostes mes avançades, mes radicals, mes
avantguardistes en l’anomenada “qüestió nacional”, i en temes d’autogovern.
Doncs be, ara, tot plegat, s’ha convertit en “La Qüestió”, i la primera cosa
que la gent voldrà saber de nosaltres, es què hem de dir al respecte. El nostre
tradicional federalisme, o fins i tot el
confederalisme, se’ns pot quedar curt i pansit, i a menys que aconseguim
articular un discurs clar, contundent, diferenciat, coherent i creïble, correm
el risc de quedar-nos en el mateix bàndol que els socialistes. Atenció! No
estic avançant esdeveniments, ni saltant-me etapes, ni precipitant-me: no soc
un “convertit” a l’independentisme d’última hora. Només dic que hem de marcar
perfil. I tots els nostres trets distintius (ecosocialisme, feminisme,
radicalisme democràtic, municipalisme, etc.) hauran de quedar “afectats” pel
fet de que estem “predicant” a un país que vol ser independent (si es que fos
així).
Segona pregunta: s’ha convertit realment CDC
en un partit independentista? En el seu últim congrés sembla ser que així es va
decidir, i els seus portaveus s’han cansat de repetir-ho. Pesos pesants del
Govern de la Generalitat també s’han manifestat, tot i que amb mes prudència, i
el mateix Mas, fins ara, mai ha pronunciat la paraula “independència”. Es un
gir ideològic “sincer”, o es només electoralisme? S’atreviran a anar a les
properes eleccions amb un programa independentista? Jo m’atreveixo a augurar
que no ho faran, amb l’excusa de que CiU es una federació, i que l’altre soci,
Unió, no es independentista. Quin serà el seu discurs, llavors? Es molt
probable que, encara que sigui amb un programa ambigu o hermètic, aconsegueixin
guanyar per majoria absoluta, si les eleccions es celebressin de seguida. I
llavors, què? Un cop constatat que el Pacte Fiscal no es pot aconseguir tampoc,
seguiran governant com si res no hagués passat, fent retallades i recolzant les
retallades del PP a Madrid? Quin serà el seu projecte per a Catalunya? Totes
les seves maniobres, gestos, declaracions, presència a les manifestacions,
reclamació del Pacte Fiscal i suposats
girs ideològiques (i fins i tot anuncis de que la independència es proclamarà
un dia d’aquests) només hauran estat una estratègia per a guanyar les properes
eleccions? Es Artur Mas alguna cosa mes que un neoliberal oportunista? Fins a
on s’atrevirà a arribar CiU, un partit que sempre hem considerat conservador i
format per “gent d’ordre”? Com gestionaran, o explicaran, o justificaran el seu
independentisme davant de la patronal i la banca, dos dels seus suports
tradicionals?
Segona pregunta i mig (qüestions relacionades amb les
dues primeres, o una de les dues): que es l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)?
Qui hi ha darrere? En quina mesura se li ha d’atribuir la capacitat de
mobilització que va fer sortir tantes persones al carrer el passat 11 de
Setembre? He de reconèixer que gairebé mai no havia sentit parlar d’ells fins
poques dates abans de la Diada. I segueixo sense saber massa, amb la qual cosa,
i fins a rebre mes informació, mantindré un cert grau de reserva sobre ells.
Potser a tots ens toca canviar una mica de “xip”: fins ara, tothom a Catalunya
estava convençut de que darrera de tota mobilització, o senzillament
manifestació multitudinària que tingués com a reivindicació la qüestió
nacional, estava, directa o indirectament, CiU o algun membre de la seva
“galàxia”. Hi ha motius per a creure que no es aquest el cas, i que aquí hi ha
realment molta mes gent del que es podria pensar, i això implica que ha d’haver
gent de procedència molt diversa. Es mes que probable que hi hagi molta gent de
CiU, però també d’altres, i que, per un cop, CiU de moment no ho controla, al
menys de moment. Un possible precedent, però d’una altra època: la Crida, que
va omplir el Camp Nou, i que va aconseguir, al menys a estones, portar el debat
sobre qüestions essencialment lingüístiques, culturals i identitàries (en un
moment social, polític i econòmic molt diferent de l’actual), sense dependre ni
deixar-se controlar per cap partit. I la seva força i capacitat de convocatòria
eren limitades. Però l’ANC sembla haver “desbordat”, per nombre, organització i
capacitat de mobilització a tots els partits, en un moment en que el prestigi d’aquests
(de tots) es troba en el seu punt mes baix des de la restauració de la
democràcia. I a mes l’objectiu de l’ANC es la independència, formar un estat propi,
la separació de l’Estat espanyol, ho proclamen clarament i sense matisos, i no
ho diuen en abstracte ni ho deixen per a un futur llunyà, sinó que plantegen
una sèrie d’accions concretes, i amb terminis precisos, literalment per a demà
mateix, literalment. Aconseguiran mantenir la seva força, credibilitat i
influència? Quina serà la seva actitud davant de les properes eleccions? Donaran
consignes de vot pels seus adherits (els seus documents no son prou explícits
al respecte)? Seran capaços d’impulsar algun tipus de candidatura unitària? Podran
fer d’àrbitre entre els diferents partits catalanistes? Tindran prou força com
per a variar significativament els resultats previstos si algun partit (sempre
parlo de CiU) els “vacil·la” i no parla clarament d’Independència al seu
programa? Arribaran a entrar en conflicte amb CiU (o ICV, posats al cas) i els
acabaran desqualificant com a “traïdors” o “covards”? I anat una mica mes
enllà, i posats a especular, podria ser que ANC estigués en condicions de
desplaçar a CiU com a força dominant en el terreny que ara dominen (la Catalunya
“profunda”, fora de l’àrea metropolitana, o fins i tot dins d’aquesta)?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada