Nou Estatut: malgrat tot, l'estimem (I)

No concebo cap reforma legislativa o institucional al marge dels procediments expressament especificats per a tal fi: institucions, cambres de representació popular i càrrecs electes per les mateixes, o be directament per mandat popular. I només considero legítims aquells càrrecs o assemblees escollides per sufragi universal i per temps limitat, en processos estrictament reglamentats i on es garanteixi plenament la pluralitat, la participació i la llibertat d’elecció i elegibilitat de tothom, sense la menor restricció, i lliures de qualsevol forma de coacció, pressió o violència. També crec que per garantir la qualitat democràtica de les eleccions es imprescindible, entre altres coses, la existència de mitjans de comunicació independents, lliures i plurals, amb una tolerància zero a qualsevol tipus de limitació de la llibertat d’expressió i informació.

També soc de la convicció de que el tipus de democràcia que governa la nostra vida pública es la democràcia parlamentària representativa, on el poble, que constitueix el cos electoral, delega voluntàriament la seva sobirania en el representats que ha escollit democràtica i lliurement. Tot i que delegats, aquests representats passen a tenir plena potestat legislativa, tota la iniciativa política, i tots el poders que la llei els reconeix, fins el moment en que el seu mandat finalitzi. Només son responsables davant el poble que els ha escollit, i es aquest poble l’únic que te la potestat de renovar-li la seva confiança, o revocar-la. I sempre a través d’un procés electoral democràtic idèntic que aquell que els ha escollit pel seu càrrec.

Donat que democràcia significa “govern del poble”, i que tot govern ha d’estar impulsat per una “voluntat” o al menys un criteri d’acció o línia política, s’ha d’entendre que, en el cas d’una democràcia parlamentària, son els parlamentaris, i les institucions i càrrecs escollits per ells, i ningú mes, com representats legals i legítims del poble, els encarregats d’expressar aquesta “voluntat” o “línia política”, la qual pren la forma de lleis, reglaments, òrgans i institucions. Tenen tota la legitimitat del mon per a fer-ho, així està reconegut per les lleis, i així es fa en tots els països del mon que constitucionalment es reconeixen com a democràcies parlamentàries.