.

.

diumenge, 17 de gener del 2010

Nou Estatut: malgrat tot, l'estimem (i XII)

Es normal que un Tribunal Constitucional deliberi en aquestes condicions? No ha quedat mes que evidenciat, que tot plegat es una maniobra d’un partit polític en concret que lluita fins a les últimes conseqüències per a combatre un Estatut del qual abomina? No es tracta d’una situació d’excepcionalitat, ni d’emergència: les institucions democràtiques funcionen, els actors es troben en plena possessió de les seves facultats, el Congrés i el Senat estan perfectament capacitats per a realitzar la seva funció de renovació del tribunal, a manca de la voluntat política d’un sol partit. Per què, en aquest cas, no es respecten, com ha passat en els tràmits anterior, totes les “regles del joc”, i no només aquelles que interessen a aquest partit? S’estima mes aconseguir una sentència favorable, que arruïnar de forma greu el prestigi d’uns institució tan important? No te por de crear un precedent, i que futurs governs puguin manipular al Tribunal de la forma que els interessi llavors?

No es l’Estatut que mes m’hauria agradat tenir, crec que no es el millor estatut per a Catalunya, crec que en podríem de tenir un de millor, i també totalment constitucional (només cal bona voluntat, i voluntat política, es clar), però hem treballat molt, i molt honestament per a tenir aquest, que es el millor que Catalunya ha tingut mai. Es per això que dic, sincerament que, malgrat tot, me l’estimo.