Nou Estatut: malgrat tot, l'estimem (X)

Però això es només el començament. Existeix, en el funcionament del Tribunal Constitucional, un “mecanisme” pensat, en principi, per a garantir la màxima imparcialitat, equanimitat i neutralitat en les votacions. Es tracta de la “recusació”: quan es presenta un recurs, aquell que ho presenta pot exigir que algun membre del tribunal quedi exclòs de les deliberacions i naturalment de les votacions sobre la matèria perquè es consideri (i es demostri) que la seva opinió sobre la matèria a decidir podria estar ja preestablerta. La natura i el pes de les proves a aportar al respecte no estan massa clares (tenint en compte, com ja s’ha dit, que els magistrats tenen la seva ideologia i opinions, i no les amaguen), ja que fins el 2006, mai s’havia produït una sola recusació de cap membre del tribunal, malgrat que si s’havia demanat en diferents ocasions. De fet, ja a començaments del 2006, el PP havia demanat la recusació de Pablo Perez Tremps, un membre progressista del Tribunal (anomenat pel Govern 2 anys abans), quan va demanar la inconstitucionalitat del tràmit parlamentari de l’Estatut. El motiu adduït va ser la elaboració per la seva part (de forma remunerada), i en qualitat de Catedràtic de Dret, d’un informe sobre les relacions exteriors de la Generalitat de Catalunya, mesos abans de ser anomenat membre del Tribunal. Per llavors, ni tan sols s’havien iniciat els tràmits al Parlament de Catalunya per la elaboració de l’Estatut, per la qual cosa la relació entre aquest i el dit jutge s’escapa a tota compressió.

Doncs be, alguns mesos mes tard, i després d’una dura i intensa campanya destinada a atacar la seva figura (el mateix Secretari General del PP va afirmar obertament que “Seria inadmissible que Perez Tremps participés”), es va produir una nova recusació, pel mateix motius i amb idèntics arguments. Es van succeir molts i molt tensos debats al respecte en el si del Tribunal. I finalment, per un estret marge de sis contra cinc, a Perez Tremps se li va negar la possibilitat d’intervenir en l’anàlisi del recurs d’inconstitucionalitat que el PP va presentar el 31 de Juliol del 2006. Com va ser possible?
Va passar que, en el moment de produir-se la recusació, el tribunal comptava amb sis membres anomenats “progressistes” (o afins, en línies generals, a les tesis del partit que els va proposar pel càrrec, el PSOE), i sis de “conservadors” (el mateix, però respecte al PP). Es un proporció que explica moltes coses, però es igual digne de ser esmentat que no existeix, ara mateix, cap membre que es pugui qualificar de “neutral”, o “apolític”, la qual cosa evidentment no es bona en absolut pel conjunt de Tribunal i, tal com s’ha pogut comprovar, per la vida política espanyola en general. En una recusació, el jutge recusat no pot votar i es la resta, els altres 11, la que decideix sobre ell. A començaments del 2006, tres membres anomenats “conservadors”, van votar en contra de la recusació de Perez Tremps. Uns mesos mes tard, aquests tres van canviar el seu vot (cal recordar que la matèria a jutjar, i els motius de recusació seguin sent els mateixos), i van votar a favor. Degut el seu especial estatus, no son responsables davant de ningú, i ningú els pot demanar explicacions sobre el motiu del seu vot. La mateixa Presidenta del Tribunal, també “progressista”, va ser recusada (per motius encara mes “eteris”), però la recusació no va prosperar. El Govern de la Generalitat va intentar recusar un jutge “conservador”, però tampoc es va acceptar la recusació. Així que, en total, van quedar onze jutges per a jutjar, i amb majoria de “conservadors”, la qual cosa semblava, de moment, afavorir les tesis del PP: efectivament, després de tots els tràmits, aquella era la única votació que realment podien aspirar a guanyar.