Renovació del discurs ecosocialista

La nostra societat fa temps que està demanant grans canvis, ja que està inspirada en un model insostenible i poc solidari que, per raons diverses, ha entrat en crisi. Cal aprofitar l’oportunitat i replanteja-ho tot, sense por.

Per exemple, per què parlar només de reactivació econòmica, i de creació de llocs de treball confiant en un miraculós i enigmàtic green new deal? (La majoria dels ciutadans no saben què fou el new deal, i no poden imaginar-se què volem dir quan parlem d’aquest new deal verd). Per què no optar per una economia d’estat estacionari?

Les mesures per reduir l’atur, ¿han de fonamentar-se fatalment en un creixement de la inversió productiva? Es que ignorem que el país està sobrepassant els límits raonables del creixement, de manera desassenyada, i, d’altra banda, insolidària amb els països emergents que també tenen dret al creixement productiu que nosaltres ja hem fet?

La conservació –o fins i tot millora- del nostre estat del benestar, ¿només es pot garantir amb el creixement econòmic? O més aviat depèn dels canvis qualitatius i quantitatius a introduir desacomplexadament en el sistema fiscal?

Pel que fa a l’estructura del discurs, cal pensar que quatre anys és un termini massa curt per fer propostes convincents i viables de canvi. Hem de ser capaços d’imaginar com podria ser -i com volem que sigui- la nostra societat en deu o en vint anys, i fer-ne un dibuix i relat alhora atractiu i realista. Llavors els programes quadriennals, si ens acosten als objectius dissenyats prèviament, seran programes lògics i creïbles pels que val la pena apostar.

Per exemple, aconseguir una economia madura i competitiva en estat estacionari, introduir la renda bàsica de ciutadania, respectar de veritat el patrimoni natural, disminuir substancialment les hores de treball retribuït, reduir el consum desmesurat i l’empremta ecològica del país, tenir una vida més sana i equilibrada, tot això s’ha de plantejar en l’horitzó 2020 ó 2030 (un disseny per al 2020, i un altre per al 2030, amb objectius més ambiciosos o radicalitzats).

El full de ruta per a transitar cap a aquestes societats-meta és el que ens indicarà les propostes esglaonades successives per a cada contesa electoral.

Miquel Coll d’Alemany