Economia (II)

Ara passem a constatar un fet molt important, que normalment els economistes professionals donen per sabut i obvi, i que resulta una mica “incòmode” d’esmentar des de un punt de vista estrictament liberal. I ningú, normalment, ho fa. Jo sí que ho faré. Per a que funcioni (be) una economia de marcat, no només es imprescindible que hi hagin empreses privades, i facilitats per a que funcionin i siguin gestionades amb criteri propi. Potser mes important que això, es que hi hagi prou consumidors, i consumidors amb prou diners com per a fer despesa. Una economia (liberal i de marcat) on es faci poca despesa, acaba no només estancada, sinó enfonsada. Una economia on, per exemple, només es faci una despesa mínima (menjar i allotjament) de subsistència no funciona com a mercat perquè provoca el seu col.lapse. Està mes que demostrat que quan el percentatge de pobresa es molt elevat, el petit percentatge de població que te a les seves mans la riquesa no es suficient per a fer de “motor” de l’economia, per molta despesa que faci. Crido l’atenció sobre aquest punt, encara que pugui sembla pedant: quan sentiu parlar a un liberal que es important la “reducció de la pobresa”, es refereix exactament a això. Cal que hi hagi una proporció important de població que en faci, i que també inverteixi (que vol dir, mes o menys, que creï empreses, o entitats susceptibles de crear ocupació, es a dir, sous, o guanys addicionals). La població farà despesa i invertirà quan tingui diners, però els diners de la majoria dels mortals provenen dels seus sous i guanys, però aquests mai seran prou elevats, tret de que la economia estigui “llençada”. I l’economia mai estarà “llençada” si no hi ha ni despesa ni inversió. Es com un peix que es mossega la cua. Per a facilitar la sortida d’aquesta situació, i per a donar empenta a l’economia en general, es important que hi hagi diners disponibles per a tothom. I es per això que “interessa”, i molt, que “flueixi el crèdit”, que la gent disposi de diners per a fer despesa i inversió. I es per això tant important el paper de la banca en una economia de mercat. Sense banca, es pot dir que es impossible que hi hagi economia de mercat. Algú es podria preguntar: i d’on treu els diners la banca, ja que el sentit comú ens diu que les seves “entrades” no son mes que els mateixos diners que ja hi ha en circulació? Si en total hi ha pocs diners, d’on sortiran mes? Pot la banca fer una cosa equivalent al “miracle dels pans i els peixos”? Doncs com veurem a continuació, sí que ho pot fer. Es clar que, com també veurem, aquest “miracle” no es la única solució possible, ni tan sols dins de l’economia liberal de mercat.

Ara passarem a descriure aquest “miracle”, aquesta “multiplicació”, aquesta “creació de diners” del no-res. El punt de partida consisteix en el fet de que, per llei, tots els bancs poden disposar lliurement dels dipòsits bancaris per a efectuar qualsevol operació amb ells, com si fossin diners seus, amb una única i petita excepció: un petit percentatge, que a Espanya es el 2,5% de cada dipòsit, que va a parar al que s’anomena “Fons de Garantia de Dipòsits”, que controla el Banc Central d’Espanya. Aquests diners estan destinats per a garantir, precisament, els dipòsits que hi ha a qualsevol entitat d’estalvi d’Espanya, fins a una quantitat de 100.000 Euros per persona (no pas per dipòsit) i entitat bancària. Dit en llenguatge planer: per molts diners que es dipositin en un banc, o una caixa d’estalvis, en realitat nomes hi ha garanties legals sobre 100.000 Euros. Si les coses es posen difícils, no hi haurà forma humana (legal) de que el banc et torni mes d’aquesta quantitat. Podem donar-nos per satisfet, perquè altres països propers asseguren encara menys quantitat a tots els estalviadors. Als anomenats “paradisos fiscals”, o països menys “civilitzats” (des del punt de vista bancari) ni tan sols existeix aquesta garantia. Les xifres garantides es troben, lògicament, en proporció al percentatge que es destina al “Fons de Garantia de Dipòsits” de cada país respectiu. Però aquest es el preu que s’ha de pagar per a que la banca pugui fer el seu “miracle”.

Economia (I)

Que vagi aquest avis per endavant: aquest escrit parla de la banca contemporània. I l’autor no es ni economista, ni financer, ni te mes vincles amb la banca que qualsevol ciutadà de a peu. I potser  precisament per aquest motiu, el llenguatge que es fa servir, la terminologia, les sigles, els conceptes, la base teòrica, no son els habituals que es fan servir per a parlar d’aquest tema. També hi ha una certa dosi d’ingenuïtat. L’autor tampoc es un liberal. I només es capitalista de forma “passiva” perquè li ha tocat viure en un mon capitalista, no perquè en sigui un entusiasta.

Woody Allen, en el seu to habitual d’humor aparentment lleuger però que en definitiva, ofereix un relat realista del mon, diu que la vida es com jugar a un casino: hi ha períodes de temps en que ets feliç perquè sembla que hi estiguis guanyant. Però al final, sempre guanya la banca.

No soc un expert, ni tan sols un entès en economia. Tot i que d’adolescent havia planejat Ciències Econòmiques, “animat” pels generosos salaris que per llavors es pagaven als empleats de banca, i en contra de les meves vocacions, al final em vaig decidir per una cosa ben diferent. Es cert que a la Universitat vaig fer unes quantes assignatures específiques de teoria econòmica i de gestió, però mai hi vaig arribar a aprofundir en el tema. En un debat o una discussió amb un economista, el mes segur es que acabés perdent per golejada. I no obstant, i malgrat que sembla que tenim (els habitants dels Planeta Terra) uns economistes molt experts, i que a mes tenen una gran perspectiva històrica (entenc que tots ells saben llegir), i bagatge teòric com mai cap altre economista de la història de la Humanitat ha tingut, no ens estalviem les crisis econòmiques catastròfiques.

Els experts econòmics ens diu que ha quedat ben clar on es troba la causa i el rovell d’ou de la crisi (en això sí que son bons els economistes: explicar què ha passat, un cop ja ha passat, però això em sembla que ja es un tòpic): hi ha un deute excessiu. Però atenció! Anem a pams. Expliquem tot pas a pas, amb senzillesa, amb termes molt simples, per a que tothom ho pugui entendre. Un “deute”, en economia, es una quantitat de diners que algú li deu a algú altre. Quan es tracta de dues persones físiques, es una concepte ben fàcil d’assimilar. Quan el deute d’algú es amb una entitat financera, la cosa es complica una mica, perquè significa que pel mig hi ha un contracte, i aquest contracte obliga a pagar el deute amb interessos, i en general a terminis. Hi ha variants una mica mes complicades: el deute pot ser hipotecari, la qual cosa vol dir que algú ha signat un contracte (una “hipoteca”) per a aconseguir diners per a comprar un ben immoble (un habitatge, per exemple), i que aquest mateix immoble li serveix de garantia pel crèdit hipotecari: si deixa de pagar, la entitat financera es pot quedar amb el ben immoble, o una part d’ell.

El sentit comú (que es el menys comú dels sentits), però també les pràctiques habituals en el mon de la banca, i també la legislació, obliguen a que els crèdits es donin només en determinades condicions. I la primera condició, i també la primera obligació d’una entitat bancària, es assegurar-se de que el crèdit que es dona serà realment pagat pel deutor en els terminis establerts. El guany de la entitat estarà representat pels interessos, i habitualment aquests interessos seran mes alts quan mes risc es detecti en la operació de crèdit que es signa. En el cas de les hipoteques, el risc es considera relativament baix, donat que hi ha un ben immoble com a garantia, la qual cosa, tradicionalment, s’ha considerat un valor segur. Naturalment, darrera de tot crèdit hi ha analistes professionals que, en funció de les dades de que disposen (nivell d’ingressos i/o situació econòmica de qui demana el crèdit, edat, situació familiar, altres bens i altres elements), avaluen el nivell de risc de la operació. Només si el nivell de risc es acceptable, l’operació es tira endavant. A les entitats financeres no els interessa, en cap cas, que un crèdit no es torni, ni que fos un crèdit hipotecari. Naturalment, existeixen “mecanismes” per a que una entitat financera recuperi els diners que ha prestat si sorgeixen dificultats: embargaments, interessos addicionals i l’execució de la hipoteca, es a dir, l’acte pel qual el ben immoble passa a ser legalment de la entitat financera que havia prestat els diners. Però això, habitualment, fins a la present crisi, eren expedients excepcionals i que gairebé mai tenien lloc. Els bancs tendien a ser prudents i molt conservadors: només prestaven diners quan les garanties del seu retorn eren molt sòlides.

PROPOSTES D'ICV-EUiA AL PLENARI DE LES CORTS

El proper dijous 5de juliol celebrarem el Plenari del Consell del Districte de Les Corts. Aquestes són les inciatives que presenta el grup municipal d'ICV-EUiA

Estem enmig del procés d'elaboració del Pla d'Actuació del Districte (PAD) per part del govern de CiU. Procés que s'està fent llarg, després d'un procés participatiu feble, i amb uns resultats, pel que hem vist en el document presentat, que per nosaltres són clarament insuficients. Nosaltres tenim les nostres propostes i estem a punt per presentar-les a la ciutadania de Les Corts i per parlar amb el govern.
De moment presentem pel proper plenari una proposta d'acord que pretén assegurar el control del procés d'execució i de desenvolupament del PAD que finalment s'aprovi. Demanem que el govern presenti semestralment un estat de l'execució del PAD per la seva avaluació en el plenari del districte.

També demanem que es presenti en els Consells de Barri ordinaris de Les Corts, Sant Ramon-Maternitat i Pedralbes, on es podrà fer el control d'aquells elements lligats més directament als tres territoris. Proposem també que es presenti aquest informe en els diferents òrgans de participació del districte, per poder avaluar i controlar el desenvolupament del PAD en les diferents àrees temàtiques o sectors. Pretem potenciar així tant el control dels grups polítics a l'acció del govern com la capacitat d'avaluar i controlar dels ciutadans que participen en els diferents organismes de participació, tant territorials com sectorials
Propo PAD

El primer any de govern de CiU a l'Ajuntament de Barcelona s'ha caracteritzat per seguiment de les polítiques de retallades que està aplicant el govern de la Generalitat, retallades que han afectat sectors tan importants com l'educació 0-3 o les polítiques actives d'ocupació. La darrera d'aquestes actuacions ha estat la retallada de personal de Barcelona Activa.
Demanen al govern del districte que reclami a l'Ajuntament que mantingui aquest model de polítiques públiques actives de foment de l'ocupació que ha estat desenvolupant des de fa anys aquest organisme i que aturi les retallades de personal.
BTV Barcelona Activa
Prec Barcelona Activa

La darrera de les inciatives que presentem és una pregunta en la que demanem al govern què pensa fer per aturar actituds incíviques que darrerament han augmentat en els carrers de Les Corts, referides sobre total al mal ús de l'espai públic: circulació i aparcament de motos en voreres, ocupació d'espai de vianants per terrasses, indisciplina viària sobre tot de cotxes... amb les consegüents situacions no només de molèsties als vianants sino també de perill.
És aquesta una queixa que s'ha manifestat en els tres barris del districte i que volem que el govern respongui en plenari.
Pregunta Civisme


Ens veiem dijous 5 de juliol, a les 19,30, a la seu del Districte.


Albert Pérez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts

PEATGES A CATALUNYA

HI HA DINERS PER LA FÒRMULA 1 I NO PER LES ESCOLES BRESSOL?

http://www.iniciativa.cat/bcn/news/39708

Ricard Gomà: “L’aportació de Trias al circuit de Montmeló és una presa de pèl a la ciutadania de Barcelona”

Recorda que l’alcalde “s’ha fet un fart de dir que no hi havia diners per construir escoles bressol” i creu que es fa evident “al servei de qui governa”

El president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha assegurat avui que "l'anunci del govern municipal d'estudiar una aportació econòmica estable per al Circuit de Montmeló és una presa de pèl a la ciutadania de Barcelona, quan Trias s'ha fet un fart de dir que no hi ha diners per construir ni una sola nova escola bressol a la ciutat, i que caldrà incrementar-ne les ràtios".

Gomà ha assegurat que "malgrat els intents infructuosos de proclamar-se ‘l'alcalde de les persones', les decisions de Trias el desacrediten cada dia i posen de manifest quines són les seves veritables prioritats, i al servei de qui governa".

El president d'ICV-EUiA al Consistori li ha recordat que "ahir mateix coneixíem els resultats del procés participatiu del PAM, que reclamen al govern més inversió en educació, i no en la promoció de grans esdeveniments que, si bé poden tenir un impacte econòmic en la ciutat, no poden passar per davant de la cohesió social i de les necessitats dels barcelonins i barcelonines".

Gomà ha assegurat témer, a més que "la gestió de CiU dilapidi l'herència de solvència de les finances municipals", ja que "malgrat que Trias gesticula i es lamenta de les retallades de la Generalitat que impacten sobre Barcelona, no només no les combat, sinó que gustosament li paga les factures a Artur Mas".

PLENARI DEL DISTRICTE DE LES CORTS

El plenari del districte de Les Corts va aprovar la proposta presentada per ICV-EUiA sobre la revisió dels

carrils per bicicletes, amb l’objectiu de crear una veritable xarxa que comuniqui tot el districte, tant en sentit

mar-muntanya com llevant-ponent, tot prioritzant la connexió dels ha existents. Es pretén també resoldre els

problemes de convivència entre ciclistes i vianants atribuïbles al disseny dels carrils i fomentar la seva

ubicació en calçada, segregats del la circulació de la resta de vehicles. A l’hora, es proposa també la instal·lació de més punts d’ancoratge per bicicletes a l’entorn dels grans equipaments del districte.

Vam presentar un prec en el que instàvem al govern del districte a prioritzar la recuperació de la

Casa Hurtado com a equipament pel barri de Pedralbes. El govern va atendre el prec, del qual anirem fent el seguiment oportú.

La manca d’un espai jove és un dels dèficits d’equipaments més urgents que té el districte de Les

Corts. S’han presentat en aquest plenari una proposta del grup socialista i una pregunta d’ICV-EUiA. S’ha

aconseguit amb les dues inciatives el compromís del govern de presentar una proposta d’ubicació en el

proper plenari de juliol i de posta en marxa de l’equipament dins l’actual mandat. Hi estarem a sobre.

El govern del districte va presentar l’estat del procés participatiu del PAD. Des de ICV-EUiA

considerem que el procés participatiu ha estat confús. S’ha qüestionat en tots els grups de treball el fet

que el govern de CiU no ha tingut en compte, ha oblidat o ha menystingut l’intens treball que es va

fer per l’elaboració dels plans de futur dels barris, que tots els participants llavors van valorar

positivament i així ho han expressat al llarg d’aquest procés del PAD que hem viscut ara. Mala

comunicació del govern o una manca d’idees del que ha de ser un procés participatiu real, o una

manca de relat de ciutat i de districte? Esperem que a partir d’aquest moment el govern baixi a la

realitat, concreti propostes, les prioritzi, i obri un procés de debat sobre concrecions amb els grups

polítics i la ciutadania. ICV-EUiA ha elaborat les seves propostes de PAD. Estem preparats per

presentar les nostres alternatives, buscar complicitats amb la ciutadania i trobar punts d’acord per

dur-les a la pràctica. Aviat les penjarem en aquest mateix blog.

Albert Pérez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts

LES PROPOSTES D'ICV-EUiA AL PLENARI DE LES CORTS

Al plenari del districte del dia 3 presentem


-Una proposta d'ampliació i adequació dels carrils bici del districte perquè es converteixin en una veritable xarxa que permeti comunicar tot Les Corts amb eficàcia, evitant els conflictes amb els vianants i primant la seguretat dels ciclistes.

-Un prec en el que demanem al govern del districte que acceleri els tràmits per convertir la Casa Hurtado en un equipament pel barri de Pedralbes.

-Una pregunta sobre el futur Espai Jove de Les Corts i la futura biblioteca de districte.

-Una pregunta de seguiment en la que demanem al govern del districte què ha fet per donar compliment a la proposta d'ICV-EUiA que es va aprovar en el plenari passat de restablir la circulació del 113 i el 75 els caps de setmana.

Ja explicarem com ha anat la cosa.