LES PROPOSTES D'ICV-EUiA AL PLENARI DE LES CORTS

Al plenari del districte del dia 3 presentem


-Una proposta d'ampliació i adequació dels carrils bici del districte perquè es converteixin en una veritable xarxa que permeti comunicar tot Les Corts amb eficàcia, evitant els conflictes amb els vianants i primant la seguretat dels ciclistes.

-Un prec en el que demanem al govern del districte que acceleri els tràmits per convertir la Casa Hurtado en un equipament pel barri de Pedralbes.

-Una pregunta sobre el futur Espai Jove de Les Corts i la futura biblioteca de districte.

-Una pregunta de seguiment en la que demanem al govern del districte què ha fet per donar compliment a la proposta d'ICV-EUiA que es va aprovar en el plenari passat de restablir la circulació del 113 i el 75 els caps de setmana.

Ja explicarem com ha anat la cosa.

Una vaga de tots

Que la vaga general va ser un èxit només ho poden qüestionar els habituals aprenents de Goebbels en la trista disciplina de negar la realitat. A tall d'exemple, el portaveu Homs és bona mostra de la degradació moral de la dreta que ens governa: repetir com un lloro en la tribuna pública del Govern de la Generalitat les estadístiques de fantasia proporcionades per la patronal sobre el seguiment de la vaga dóna idea de la categoria del personatge i de qui l'ha posat on és.

Però potser el més trist de tot no és mentir, sino creure's les pròpies mentides. Algú va poder sortir al carrer a Barcelona dijous i no veure la immensa mobilització ciutadana? Doncs sorprenentment sí: la realitat paral·lela en què viuen PP i CiU a la nostra ciutat —i a Les Corts especialment— sembla del tot deslligada de la realitat en què vivim la resta.

Afortunadament, no tots som com ells.

Gràcies als que vau voler veure —i viure— la realitat real. Gràcies als que vau dir alt i clar "prou" a una reforma laboral que només portarà empobriment per a la majoria. Gràcies als que vau afirmar-vos davant la violència salvatge que ens volen imposar els que destrueixen les conquestes socials que tants anys de lluites ens ha costat assolir.

Gràcies.

MANIFEST LES CORTS CONTRA LA REFORMA LABORAL

MANIFEST DE LES ENTITATS DEL DISTRICTE DE LES CORTS CONTRA LA REFORMA LABORAL 2012 

En aquests darrers temps, en nom de la crisi econòmica mundial estem assistint a polítiques d’ajust econòmic i reformes laborals. La darre
ra, un cop més, elaborada mitjançant el Decret llei 3/2012, de 10 de febrer, és la més agressiva que des de l’aprovació de l’Estatut dels treballadors s’hagi vist mai. Estem davant d’una reforma laboral que trenca els equilibris que s’han anat construint entre la classe treballadora i l’empresa; una reforma que desprotegeix absolutament la part més feble de la relació laboral i que, lluny de pretendre el creixement econòmic i la creació d’ocupació, confereix més llibertat a l’empresa i n’incrementa el poder discrecional, i legisla per als mercats i no per a les persones treballadores.

Els signants d’aquest manifest, entitats vinculades des de diferents àmbits del Districte de Les Corts, ens oposem totalment i absolutament a les mesures aprovades pel Govern espanyol i a les greus modificacions operades en la Llei de l’Estatut dels treballadors. Ens hi oposem, perquè considerem aquesta reforma com una greu agressió als drets dels treballadors i treballadores i com una involució en els fonaments mateixos del dret del treball, atès que trenca el principi constitucional d'igualtat davant de la llei, perquè no garanteix una igualtat real de les parts en el contracte de treball i desprotegeix la part més feble de la relació laboral. 

La reforma suposa una política que desnaturalitza el moll de l’os del dret laboral, ja que desregula els pilars de les relacions juridicolaborals en matèries fonamentals; introdueix l’acomiadament lliure i gratuït; atorga un poder absolut a l'empresari sobre les condicions de treball en matèries com la jornada de treball, l’horari i la seva distribució, la remuneració i la quantia salarial; trenca el dret constitucional a la negociació col·lectiva, perquè es facilita a l'empresari el seu incompliment, i limita el poder judicial en matèries com els expedients de regulació d’ocupació, la modificació substancial de les condicions laborals, els trasllats geogràfics, la distribució de la jornada i, fins i tot, l’estabilitat a l’ocupació.

Aquesta reforma es construeix sota la manca absoluta de respecte als drets dels treballadors i treballadores, amb el foment de la por de reclamar i castiga durament el paper dels sindicats i, per extensió, de la lluita obrera. Poc respecte per part d’aquest Govern, que s’ha permès esborrar de la història els sacrificis de molts treballadors i treballadores, organitzats sindicalment, per aconseguir unes relacions laborals justes, democràtiques i més equilibrades. No caiguem en paranys. No ens enganyem creient que aquesta modificació tan profunda del dret del treball s’ha gestat en un laboratori, ple de científics experts per trobar el camí per crear ocupació i sortir de la crisi. Aquesta reforma és simplement buida de continguts sobre els drets dels treballadors i treballadores. És una reforma simplista que ha aprofitat de manera agosarada i desproporcionada els moments crítics pels quals travessem per esborrar obligacions empresarials i drets dels treballadors i treballadores. En definitiva, una reforma que, lluny de trobar-se a l’altura d’un estat ètic, social i democràtic de dret, desregula tot allò que durant dècades entre tots els agents havíem anat regulant. 

I si desregular vol dir manca de regulació legal, la conseqüència és el desequilibri. Hi ha desequilibri quan tot i que l’acomiadament pot arribar a ser improcedent, l’empresari ja no ha d’abonar els salaris de tramitació; quan un expedient de regulació d’ocupació no ha de tenir l’autorització administrativa; quan per la caiguda de vendes durant tres trimestres es pot acomiadar per raons objectives; quan es pot fer una modificació substancial de les condicions de treball sense acreditar que amb aquesta mesura l’empresa se situarà en una posició més competitiva en el mercat; quan s’inventa un nou contracte, eufemísticament anomenat per a emprenedors (empreses de menys de 50 treballadors i treballadores), que es qualifica d’indefinit i té un any de període de prova. Així mateix, es crea més desequilibri quan les empreses amb dificultats (ni tan sols es diu amb “greus” dificultats) es poden desvincular del salari pactat en el conveni i quan s’esborra la ultraactivitat dels convenis col·lectius. 

Una reforma que novament s'adopta a través del Reial decret llei, sense negociació prèvia amb els agents socials, i que s'utilitza per atacar l'essència mateixa del dret del treball, i la desposseix del caràcter tuïtiu i compensador del desequilibri entre les parts en el marc de les relacions laborals. Tal com s’ha dit, limita les facultats del jutge per valorar la raonabilitat en les extincions per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, ja que elimina els elements de causalitat finalista, limita la tutela judicial davant els acomiadaments, agreujada per la supressió de l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius.

Per tot el que s’ha manifestat anteriorment, és una reforma que presenta, al nostre parer, problemes d’inconstitucionalitat que atempten contra el dret a la igualtat (art. 14 de la Constitució espanyola), a la tutela judicial efectiva (art. 24 de la Constitució espanyola), i és contrària al dret constitucional al treball consagrat en l'article 35 de la Constitució espanyola. És una reforma que no servirà per crear ocupació estable, ni canviarà l'actual dualitat del mercat de treball, sinó que introduirà el desequilibri entre les parts de la relació laboral i posarà en perill els valors constitucionals del dret del treball. Una reforma que, al costat de les injustes retallades econòmiques, de ben segur que generarà o bé resignació i submissió, o bé més indignació i violència.

I és per tot això que les entitats que signem aquest manifest convoquem la ciutadania de Les Corts a participar activament en la vaga general convocada pel dijous 29 de març de 2012 en contra de la reforma laboral. 

Les Corts, març de 2012 

Signataris del manifest (de moment i ho anirem actualitzant)

AV Les Corts 
AV Sant Ramon 
ICV-EUiA Les Corts 
PSC Les Corts
Joves d'Esquerra Verda. JEV-Les Corts 
Alternativa Jove. Joves d'EUiA-Les Corts 
Joventut Socialista de Catalunya.JSC-Les Corts
ERC Les Corts
EBM Xiroi

PLENARI DEL DISTRICTE. DEFENSEM EL 0-3. RECUPEREM EL BUS 113 I EL 75

ICV-EUiA DEFENSA L'ESCOLA BRESSOL PÚBLICA AL PLENARI DE LES CORTS. S'APROVA LA NOSTRA PROPOSTA DE RECUPERAR LES LÍNIES DE BUS 113 I 75.

Intens plenari el del passat dia 1 de març en el districte de Les Corts. Ja uns dies abans, les forces de dreta del districte, CiU i PP, no van acceptar que la proposta de declaració institucional contra la reforma laboral que havia presentat el portaveu d'ICV-EUiA arribés al plenari. Si que es va poder consensuar una declaració institucional sobre el Dia Internacional de la Dona.

ICV-EUiA va criticar en diverses ocasions el retard en la posta en marxa del procés d'elaboració del PAD i la manca d'un procés participatiu clar, tal i com han anat reclamant veïns i entitats en els diverses organs de participació del districte. Manca de model o manca de volutat del govern de fomentar la participació? Hi estarem a sobre.

Vam presentar una proposta que rebutjava la pujada de preus dels transports públics, desautoritzava l'actuació del govern municipal en aquesta qüestió i reclamava la restitució de les línies de bus suprimides per les retallades, la 113 i la 75. El portaveu d'ICV-EUiA va defensar la proposta no només atenent a la necessitat social d'aquestes línies de bus, sino també fent esment a la incoherència de l'actuació del govern de CiU respecte el que proclamava en el seu programa electoral per Les Corts. La proposta va ser aprovada amb el vot de tots els grups excepte els de CiU, que es va quedar sola amb les seves retallades.


Però potser el tema més rellevant del plenari va ser la defensa del model d'escola bressol pública municipal davant la privatització i les retallades salvatges en personal, pressupost i recursos imposades pel CiU i amb el suport del PP. S'havien presentat una proposta del grup socialista i un prec en el mateix sentit d'ICV-EUiA. Van participar en el debat també les directores, mestres i representants de les famílies de les escoles bressol del districte, amb unes intervencions raonades, clares, contundents i emocionants en defensa d'un model que CiU i PP, la dreta pura i dura, volen liquidar. La votació es va perdre davant la majoria de dretes del consell del districte. Cal esmentar també el suport que van donar a la lluita de les escoles bressol representants veinals i de la CUP i ERC, grups polítics sense representació al plenari de Les Corts en aquest mandat. ICV-EUiA continuarà treballant amb la Plataforma 0-3, les escoles i el conjunt de la comunitat educativa en defensa de l'escola bressol municipal i el conjunt de l'educació pública.

Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts

25 anys d'ICV. Plens de futur

Article d'Andreu Mayayo a Público.es, 23/02/2012

25 anys de canvi a les esquerres
ICV ha intentat articular l'arxipèlag de col·lectius de matriu comunista democràtica, nacionalista d'esquerres i ecologista progressista

Un altre 23-F, també dilluns, sis anys després de l'intent de cop d'Estat, es va presentar en societat un nou subjecte polític. De fet, una federació de partits i persones (militants de partits o independents) vinculades a sindicats, entitats i moviments socials, amb un nom trencador i postmodern, Iniciativa per Catalunya, i el símbol d'una i copulativa, necessària per fer un bon allioli entre progressistes, nacionalistes d'esquerres i, sobretot, comunistes, amb el desig d'aconseguir la massa de vots suficients per lligar-lo bé i plantar ben dreta la mà de morter en el mapa polític català.

Avui fa 25 anys, al costat de Rafael Ribó, secretari general del PSUC, i del diputat Ramon Espasa s'hi trobava José Luis López Bulla, el totpoderós secretari general de la CONC, que feia de pont amb Marià Pere i Juan Ramos, dirigents del PCC. Pere Portabella, el mestre de cerimònies de l'antiga Assemblea de Catalunya, i l'històric advocat Agustí de Semir la feien petar amb els nacionalistes d'esquerres Jordi Carbonell, Joan Armet, Jaume Nualart, Marc Palmés i Magda Oranich. Destacava, així mateix, la presència de Joan Isart, de la FAVB; de Raimon Perales, expresident de la Fapac; d'Antoni Llimona, de la Unió de Pagesos; de l'historiador Josep M. Solé Sabaté i de la jove Isabel Ribas Seix, del secretariat del Consell Nacional de la Joventut.


La divisió i el conflicte fraticida en l'espai comunista havia dut el PSUC el pal de paller de l'antifranquisme i amb un suport electoral al voltant del mig milió de votants entre el 1997 i el 1980 gairebé a la desaparició del Congrés dels Diputats l'any 1982. L'any 1986, malgrat la mobilització social al voltant del referèndum sobre l'OTAN i la coalició electoral amb l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (que s'havia quedat fora l'any 1984, per segona vegada, del Parlament de Catalunya), l'anomenada Unió de l'Esquerra Catalana (UEC) amb prou feines va repetir els resultats amb un sol diputat i un magre 4% dels vots. Comptat i debatut, la coalició ni tan sols va aconseguir sumar els vots dels uns i els altres i va certificar el fracàs dels projectes polítics del PSUC i de l'ENE.

L'original defunció del PSUC

Antoni Gutiérrez Díaz, el popular Guti, va presentar la dimissió i Rafael Ribó va assumir la secretaria general del PSUC amb la voluntat de sortir de l'atzucac amb una nova proposta i un nou instrument polític inspirant-se en l'experiència de Convocatoria por Andalucía, liderada per l'aleshores alcalde de Còrdova, Julio Anguita. En aquest sentit, l'originalitat del PSUC respecte al moviment comunista no va ser tan sols la seva creació (de la fusió i no escissió amb els socialistes) sinó la seva defunció (mal enterrat, tanmateix) abans de l'obertura del Mur de Berlín i la desaparició de l'URSS.

Malgrat la nova radicalitat democràtica i nacional del projecte d'Iniciativa per Catalunya, la clau, si més no electoral, va estar en la creació d'un espai de confluència amb el PCC. López Bulla va ser el gran munyidor d'aquest acord, que, de retruc, li servia per pacificar el sindicat, un dels camps principals de confrontació entre els militants del PSUC i del PCC.

La consolidació del partit

L'èxit electoral, per sobre del 7% en les eleccions al Parlament del 1988 i les generals del 1989, i d'afiliació, 11.514 militants l'any 1989, va permetre la consolidació d'Iniciativa com un subjecte polític propi. Tres anys després del seu naixement, el PSUC es va congelar i va transferir tota l'activitat política a IC, esperonat, ara sí, pels canvis del moviment comunista internacional i, molt especialment, del Partit Comunista Italià. Tot amb tot, la convivència dins d'Iniciativa no ha estat fàcil entre les diverses cultures i organitzacions polítiques ni tampoc en la seva articulació amb el conjunt de l'Estat espanyol i de la Unió Europea, sobretot quan es va anar consolidant la seva nova identitat ecosocialista.


L'any 1997 Izquierda Unida va trencar relacions amb ICV i la va deixar amb el cul a l'aire en el cicle electoral del 1999-2000. Iniciativa va perdre l'eurodiputat, va sobreviure al Parlament a l'onada de canvi impulsada per Pasqual Maragall i va salvar els mobles en les eleccions generals. Tot amb tot, EUiA, de la mà d'IU, no va aconseguir representació parlamentària. A les darreries del 2000, Joan Saura substituirà Ribó en el lideratge del partit, recompondrà les relacions amb EUiA i portarà ICV al Govern de la Generalitat, on deixarà la seva empremta en la redacció del nou Estatut i en unes polítiques socials i mediambientals progressistes.

Un futur amb bona salut

Malgrat la pèrdua de poder institucional, a la Generalitat i a l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, ICV gaudeix de bona salut, amb un lideratge consolidat en la persona de Joan Herrera, un nucli dirigent jove preparat i amb empenta, i un projecte polític que connecta de ple amb els moviments de canvi europeus. Una mala notícia, sense dubtes, per a CiU.

ICV-EUiA demana retirar l’ampliació de les zones d’influència en la matriculació escolar

En defensa d'una escola pública, de qualitat i per tothom.

Cassolada en defensa de l'escola bressol pública

Benvolgudes, benvolguts,



El govern municipal de CiU ha presentat els darrers dies les primeres mesures que signifiquen l’inici del desmantellament del prestigiós model barceloní d’escoles bressol municipals. La nostra coalició, juntament amb altres partits, sindicats, i col·lectius representatius d’educadors i educadores i també de pares i mares hem creat la Plataforma 0-3, per defensar la qualitat i el caràcter públic de les escoles bressol municipals. Demà es presenta aquesta Plataforma en roda de premsa a la seu de la FAPAC. Us adjunto el manifest que hem elaborat conjuntament.



La implicació d’ICV-EUiA ha esta molt important des del seu inici. De fet, la idea va sorgir al Diàleg que vam organitzar com a grup municipal la passada tardor sobre les escoles bressol. No cal que et digui que la presència de la gent d’ICV a totes les accions de protesta que doni suport aquesta Plataforma és molt important, primer perquè significa una de les primeres grans passes enrere de CiU a la nostra ciutat respecte a les conquestes del govern plural d’esquerres a Barcelona, i segon, perquè hem estat des d’un inici treballant amb els col·lectius de professionals, pares i mares i altres entitats perquè aquesta plataforma sigui possible, fent realitat la combinació de treball institucional i treball amb les xarxes ciutadanes com a forma de fer política.



Demà passat, DIMECRES 8 DE FEBRER A LES 18 HORES, a la PLAÇA SANT JAUME, tenim la primera acció important per donar suport a la PLATAFORMA 0-3: una CASSOLADA reivindicativa. Espero poder saludar-te personalment.



Cordialment,



Ricard Gomà

President Grup Municipal