Treballarem des de l'oposició per confrontar la vella política i les polítiques de dretes”

Intervenció Ricard Gomà
Plenari de Constitució de l’Ajuntament de Barcelona
1 de juliol de 2011

Avui constituïm el Consell Plenari de l’Ajuntament sorgit de les eleccions del 22 de maig. I aquest Plenari ha elegit el Sr. Xavier Trias nou Alcalde de Barcelona. En primer lloc, alcalde, la meva sincera felicitació. Felicitació que vull estendre al conjunt de regidores i regidors electes i en especial als elegits per primer cop. Estic segur que totes i tots sumarem esforços al servei de Barcelona.

Barcelona, una ciutat que estimem perquè és oberta, acollidora i amb vida de barri; perquè els carrers i les places són de la gent; perquè és diversa i convivencial. Una ciutat que s’ha transformat incorporant els valors de la inclusió social, l’ecologia, la mirada de les dones, de persones de totes les edats. Una Barcelona referent dels moviments per la pau, els drets humans i un altre món possible i necessari; que ha avançat en el camp de les llibertats i en la lluita contra tota mena de discriminacions.

A Barcelona mai ningú no li ha regalat res. Barcelona és el fruit del compromís tenaç de molta gent: el moviment veïnal, treballadors i treballadores, la gent emprenedora, el comerç que fa barri, les cooperatives i xarxes d’intercanvi solidari, la comunitat educativa, creadors culturals, professionals de la salut i els serveis socials, les persones nouvingudes… La Barcelona que ens agrada és la que porta gravada a la seva pell l’esforç i la lluita. La que resulta d’energies cíviques que han millorat les vides i els barris.

Energies expressades també en un bon grapat de polítiques municipals valentes i transformadores. Algunes que vénen d’una llarga trajectòria: la millora dels barris populars, els equipaments, els districtes i la participació, factors clau en la reconstrucció de la ciutat democràtica. D’altres que són apostes més recents: les polítiques ambientals i de mobilitat sostenible, la interculturalitat, la perspectiva de gènere, o el parc públic de lloguer social. Polítiques impulsades des de l’esquerra plural, on reconeixem i posem en valor l’empremta de l’esquerra verda. Polítiques que han estat possibles per la quantitat ingent d’esforços, temps i energies que cada dia milers de treballadores i treballadors municipals posen al servei de la ciutat. Sempre estarem al seu costat.

No volem abandonar una visió polièdrica de Barcelona. Hi ha també coses que no ens agraden de la nostra ciutat: la persistència d’exclusions i desigualtats; els cotxes i la contaminació; el luxe i l’aparador; la retallada a les llibertats individuals o les respostes policials als problemes socials. No hem tingut prou força o saviesa per impedir-les. Però sempre les hem combatudes.

La Barcelona del 2011 és tot això. Però és també una ciutat que viu avui una doble realitat molt intensa: d’una banda, un canvi sense precedents en el seu teixit humà i en totes les dimensions de la quotidianitat (diversitat cultural, d’edats, de formes familiars, de pautes d’ús dels temps i dels espais…). D’altra banda, els impactes socials d’una crisi injusta i d’unes retallades encara més injustes.

Una crisi generada en l’àmbit financer, on banquers i especuladors obtenen beneficis d’escàndol; però d’impactes que es desplacen a l’àmbit sociolaboral, on la majoria s’hi juga l’existència. És la borsa o la vida; la borsa d’uns pocs per damunt de la vida de molts. El capitalisme de casino jugant a la ruleta amb les necessitats bàsiques de la gent. Els grans actors de les finances es descaren, els governs canalitzen les demandes dels mercats (regals fiscals als rics, reforma laboral, retallades en salut, educació i serveis socials); la democràcia i les polítiques socials s’aprimen alhora. Jugada rodona: els poderosos de l’economia provoquen una crisi que acaben no pagant; els poderosos de la política la fan servir d’excusa per desmantellar els drets socials. Però resulta que la ciutadania supera la resignació, pren consciència, i pren també carrers i places: contra les retallades, recorda el valor bàsic de la justícia social; contra la política convencional, imagina una nova política més democràtica.

Crisi global, però amb expressions locals. A Barcelona més de 100.000 persones en atur, el 90% dels contractes nous en precari; un 29% de pobresa entre les famílies monoparentals, 7 de cada 10 dones grans amb pensions per sota de 600€. Retallades nacionals i estatals, però amb impactes locals. A Barcelona, milers de persones desnonades; famílies que es queden sense ajuts per fill, i joves sense prestacions de lloguer; barris sense inversions; persones grans amb els 600€ congelats. Però la ciutat és també l’àmbit de l’inconformisme i les alternatives: l’àmbit on la gent expressa rebel.lia; on les polítiques municipals, fins ara, han definit una resposta solidària a la crisi, amb més inversió i atenció a les persones, sense cap retallada.

Les eleccions del 22 de maig han configurat un nou mapa polític a la ciutat. Els partits de la dreta tenen, per primera vegada, la majoria en aquest Consell Plenari. El pluralisme polític, expressió d’una ciutat complexa, es consolida. Vostè Sr.Trias ha estat elegit alcalde, amb tota legitimitat, pel fet només d’encapçalar la llista més votada. Però mai un alcalde havia quedat tan lluny de la majoria del Ple: 15 vots del seu grup i 2 d’Unitat x Barcelona sobre 41, 24 regidors i regidores no li hem donat suport. Mai tampoc tan lluny de la majoria de la ciutadania: poc més del 15% de les persones amb dret a vot, poc més d’un de cada set electors. Vostè Sr. Trias serà l’alcalde més a la dreta i amb menys suport en la trajectòria democràtica de Barcelona.

El 22 de maig gairebé la meitat de la ciutadania no va anar a votar. Una abstenció elevada, i socialment desigual. A molts barris de classes populars l’abstenció va situar-se entre el 60 i el 70%; als barris de rendes altes disminueix fins a mitjanes del 35%. De nou, les desigualtats socials convertides en desigualtats electorals. Els vots en blanc van ser el 4,4% dels emesos, 27.093, més del doble que fa vuit anys; i els vots nuls es van elevar a 10.719, més del triple que el 2007. Gairebé 38.000 ciutadans i ciutadanes, el 6,1% dels votants van triar doncs fer un vot de rebuig reflexiu al conjunt de partits, que expressa contestació a les formes predominants de fer política.

A més, estem encara lluny d’assolir la igualtat de drets polítics. Milers de persones d’origen no comunitari que porten anys residint de manera regular a Barcelona no tenen encara reconegut el dret a vot a les eleccions municipals. Una fractura en la lògica democràtica de tot punt inacceptable. Contrària, a més, al que estableix la nostra Carta Municipal.

Aquest conjunt de dades, que reflecteixen la lliure expressió de la ciutadania, ens porten, al grup municipal d’ICV-EUiA, a afrontar el mandat que ara s’obre des d’una doble perspectiva.

D’una banda, el nostre pas a l’oposició; l’exercici d’una oposició que serà intensa, nítida, amb capacitat de confrontar polítiques i projectes. Però mai destructiva ni irresponsable. Serà també una oposició propositiva, fonamentada en valors, que volem situada en el terreny de les idees per afrontar el futur. Una oposició d’esquerres i ecologista, exigent i dialogant.

D’altra banda, la lectura crítica dels resultats -de l’abstenció i el vot de rebuig, també dels límits al sufragi- ens porta a no tancar als ulls a aquestes realitats. No podem ni volem fer veure que no existeixen. Ens interpel.len a explorar a fons noves formes de fer política. El nostre grup municipal serà un agent impulsor de la nova política a Barcelona. Amb propostes per situar molta més capacitat de decisió electoral en la ciutadania; amb propostes d’aprofundiment democràtic obertes a les persones, al teixit associatiu dels barris, i a les noves dinàmiques de mobilització social.

En clau institucional, farem una oposició coherent amb la nostra trajectòria, i en sintonia amb els nostres compromisos electorals. Articulada per tres eixos.

Defensarem, en primer lloc, el llegat de les polítiques d’inclusió, ambientals i d’interculturalitat. Defensarem tots i cadascun dels elements que han configurat una resposta solidària a la crisi. No farem cap concessió, confrontarem qualsevol pas enrere, tota regressió social, ecològica i convivencial. Hem treballat des del govern, i ho seguirem fent des de l’oposició, perquè Barcelona es construeixi des de la cohesió territorial, l’aposta per la sostenibilitat i la superació de la crisi amb ocupació de qualitat, atenció prioritària als col.lectius més vulnerables, i inversió pública de proximitat. El nou govern de la ciutat tindrà la nostra aportació constructiva i dialogant si es tracta d’aprofundir aquest conjunt de valors.

Farem una oposició, en segon lloc, en clau municipalista. Però en cap cas desconnectada d’altres realitats que incideixen a la ciutat. Li demanarem al govern municipal alts nivells d’exigència respecte l’Estat i la Generalitat, en totes les dimensions: des de la necessitat inajornable del nou finançament, al manteniment de la dinàmica de potenciació dels Consorcis. I instarem tothom –a l’alcalde i al seu govern en primer lloc- a plantar cara a les polítiques neoliberals, i a les retallades socials, sanitàries i educatives que afectin els barris i la gent de Barcelona. Volem un alcalde doblement exigent: per defensar Barcelona, la capitalitat i l’autonomia que deriva de la nostra Carta; i amb la mateix nitidesa, per defensar els col.lectius més vulnerables i les inversions als barris. Nosaltres no deixarem, mai, d’alçar la nostra veu. Contestarem les injustícies. Contra el mapa de les retallades, enfortirem la moblitització i la indignació.

Estem convençuts, finalment, que Barcelona necessita repensar polítiques i definir nous reptes: obrir una nova etapa, superadora de la que ens ha portat fins aquí. Des del nostre rol d’oposició, no renunciarem a desplegar una acció política amb una forta dimensió propositiva. En l’eix de l’equitat, amb un nou pla municipal per la inclusió social, reserves obligatòries d’habitatge assequible en rehabilitacions i construccions, noves escoles bressol públiques a tots els barris, i protecció de les persones enfront la voracitat de les hipoteques bancàries, impulsant la dació en pagament tal com ja va aprovar per unanimitat el Consell Plenari. En l’eix de l’economia, amb un pla de xoc per l’ocupació juvenil, canvi de model productiu, cap a un nou acord ecològic, generador d’ocupació verda i de qualitat, com a palanca de progrés i contra la crisi. En l’eix de la sostenibilitat, amb propostes perquè hi hagi menys cotxes i un aire més net, barris ecològics i taxa turística. I en l’eix de les llibertats, perquè creiem que cal desplegar la carta de ciutadania; i creiem també que cal derogar l’ordenança del civisme.

Més enllà de tots aquests elements, la lectura dels resultats electorals i de les dinàmiques socials emergents ens interpel.la també en clau d’aprofundiment democràtic: d’una nova política municipal capaç de superar desafeccions, i generar la implicació d’una ciutadania activa, crítica i responsable.

Ens cal més política que mai –perquè el futur no el poden escriure els mercats, perquè la resignació no desemboca mai en una ciutat millor- però ens cal una política diferent, amb una nova gramàtica que faci possible relatar les aspiracions col.lectives. Enfront del descrèdit del sector públic, de la nefasta lògica de la única política possible, del populisme de les preteses solucions simples, treballarem per fer de la política municipal la punta de llança de la innovació democràtica: per teixir complicitats a peu de carrer, per reactivar il.lusions i energies cíviques als barris, per impulsar pràctiques de diàleg i escolta activa. Per una política horitzontal, amb voluntat d’interacció social i proximitat, que faci dels conflictes oportunitats d’aprenentatge, i que enfronti les dificultats des dels valors i les idees.

Tot això s’haurà de concretar. Però a Barcelona no partim de zero. La ciutat acumula un bagatge rellevant de pràctiques d’interacció entre l’Ajuntament i el teixit associatiu, d’implicació de les organitzacions socials en la polítiques municipals. Segurament vivim una certa paradoxa. Hem avançat més en els espais i instruments de participació, que en els elements de canvi cultural necessaris per fer-los rellevants. Cal impulsar el canvi cultural i fer un salt qualitatiu en clau de nova política.

Treballarem amb propostes en àmbits diversos. a) En la necessària reforma d’un sistema electoral més propi del segle XIX que del XXI: s’han de poder triar directament regidores i regidors, consellers i conselleres; cal pensar en llistes obertes i desbloquejades. I dret de vot per tothom, vinculat només a la residència. b) Treballarem en l’aprofundiment de la participació, per mitjà de processos de codecisió, consells de barri, consultes i iniciatives ciutadanes; urbanisme i pressupostos participaius. c) En la gestió cívica i associativa d’equipaments des del propi territori. d) En la transparència, per fer més fort el control social de la política municipal; per garantir el dret d’accés a la informació; per una austeritat vinculada al bon ús dels recursos i a la supressió de totes les prerrogatives materials i simbòliques de la vella política.

N’estic convençut, els propers anys a Barcelona tant important serà defensar i repensar projectes com impulsar noves maneres de fer política. Tant important serà repensar la ciutat com impulsar noves formes de relació entre la política municipal i la ciutadania.

Una ciutadania que pren consciència. Que no vol ser espectadora de les injustícies, sinó protagonista de les lluites per superar-les. Que es mobilitza, repolititza la seva quotidianitat, i explora noves formes d’escriure el futur, amb indignació i esperança. Assumim el repte de ser al seu costat; de compartir rebel.lies i de transformar-les en propostes. Compromís perquè cal canviar moltes coses; confiança en la capacitat per canviar-les; i creativitat política per fer-ho possible. Per fer possible també una nova Barcelona, un projecte col.lectiu àmpliament compartit, amb nous vincles i complicitats.


Acabo amb una reflexió que voldria posar en comú. Alcalde, esperem i tenim confiança que vostè i el nou govern de la ciutat impulsaran un model de respecte a la pluralitat del consistori, reflex d’una ciutat diversa que no pot prescindir de cap de les seves sensibilitats per construir el seu futur. Li demanem que les estructures i les pràctiques institucionals reconeguin i garanteixin aquesta pluralitat, de forma acordada i integradora.

El nostre grup contribuirà sempre a dirimir els debats municipals sobre la base de relacions polítiques i humanes honestes i positives, entre els grups, i entre el govern i l’oposició. No alimentarem mai estratègies ni estils de crispació. Creiem en una política municipal vertebrada ver valors i interessos en contradicció, però també pel diàleg, l’empatia i el reconeixement dels altres. Treballarem per fer visibles i creixents les alternatives. Però també per preservar espais de treball compartits on articular acords bàsics de ciutat: des de la lluita contra l’atur i per l’ocupació de qualitat, a la convivència intercultural. Nosaltres hi serem, al servei de Barcelona.

Entrem en una dècada plena de reptes per la ciutat, que marcaran de ben segur un canvi d’època, on haurem d’explorar noves respostes a preguntes també noves. Haurem d’estar tots plegats a l’alçada: la política i les polítiques municipals hauran de seguir essent factors de millora col.lectiva. A ICV-EUiA ens sentim forts, hem crescut, combinem experiència i joventut, 3 regidores i 2 regidors; estem il.lusionats, amb projecte i capacitat d’aportació per afrontar tots els reptes. La nostra força deriva, sobretot, dels milers de persones que ens han donat suport. Jo vull agraïr molt sincerament a totes elles aquesta confiança. La rebem amb gratitud, il.lusió i responsabilitat, i la volem retornar fent del nostre grup municipal un espai engrescador, útil i creïble per recórrer el camí de la ciutat que tenim a la Barcelona que somiem: ecològica, solidària, creativa, lliure, d’equitat entre dones i homes. Venim d’una trajectòria ininterrompuda de govern. De lluita per una Barcelona de barris dignes on tots els projectes de vida siguin possibles. Treballarem ara des de l’oposició. Confrontarem la vella política i les polítiques de dretes. I no renunciarem a seguir construïnt, des de la proposta i l’alternativa, una ciutat d’igualtat i autonomia per viure; de diferències i fraternitat per conviure. Moltes gràcies.