Potser ha arribar el moment de fer una aturada en el camí i mirar enrere.
Gairebé ningú va quedar del tot satisfet. Ni els qui s'oposaven a reformar-lo, ni els qui volien engegar-ho tot a rodar; ni els qui van haver de cedir en les seves aspiracions de reforma per acordar el text aprovat al Parlament, ni els qui van haver de renunciar a aquest acord per pactar un nou text amb les Corts Generals.
Però aquest nou text va ser portat a referèndum. I la majoria del poble català va decidir que era el text que volia. Punt final: no hi ha per a un demòcrata cap altra font de legitimitat. Ens pot agradar més o menys, però aquest és el nostre Estatut.
Qui ha votat, doncs, l'esguerro del Tribunal Constitucional? Per què l'hauríem d'acceptar els catalans? Aquest no és l'autogovern que volíem, sino una carta de franquesa. Un diktat.
Adolfo Fidalgo
President d'ICV Les Corts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada